Sant Joan de Déu ha presentat avui SOM Salut Mental 360, una plataforma digital basada en la cocreació entre persones usuàries, familiars, professionals sanitaris, del sector social i de l’entorn educatiu, i la ciutadania en general, que pretén informar, acompanyar, apoderar i sensibilitzar la societat sobre la importància de cuidar la salut mental de les persones.
Després de casi dos anys de pandèmia i de mesos de confinament, els trastorns de salut mental s’han multiplicat i les cerques a internet s’han disparat en un 600%. Conseqüentment, s’ha accelerat la necessitat de trobar una informació veraç i contrastada a la xarxa sobre temes relacionats amb la salut mental.
Aquesta iniciativa pionera, que ja va començar a gestar-se abans de la pandèmia, neix precisament per donar resposta a aquesta demanda impulsada per diferents centres que atenen a persones amb problemes de salut mental de l’Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu: el Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat, Barcelona), l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona (Esplugues de Llobregat, Barcelona) i Sant Joan de Déu Terres de Lleida (Almacelles – Lleida), així com Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona, a més dels àmbits de recerca, docència i solidaritat (Solidaritat Sant Joan de Déu). De la mateixa manera, la plataforma ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Glòria Soler i de la Fundació Godia.
El portal incorpora continguts de forma constant en l’àmbit de la salut mental i ampliarà progressivament la diversitat de formats. Actualment, ofereix trobades digitals, sessions de consulta a l’expert, testimonis de professionals sanitaris, usuaris, familiars, educadors i associacions, així com articles divulgatius i monogràfics, entre d’altres. A més, tota la informació de la plataforma és revisada per un comitè científic de caràcter multidisciplinari per tal de garantir la veracitat informativa.
L’objectiu de la plataforma és acompanyar a la persona al llarg del seu projecte vital, des de l’etapa infantil fins a l’adulta, posant especial cura en les transicions entre els diferents períodes. “Pensem que no té sentit posar en marxa un projecte per la ciutadania sense ella. Estem veient que les persones tenen ganes de parlar i expressar les seves inquietuds respecte a temes de salut mental, sense que s’estigmatitzi res. Per això, volem que SOM SALUT MENTAL 360 sigui un espai interactiu i intel·ligent en el que tot el món pugui aportar i consultar”, explica Cristina Molina, directora d’Anàlisi i Estratègia en Salut Mental de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu a Catalunya.
La presentació de la plataforma ha comptat amb la presència de Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; Enric Mangas, director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; Jaume Capdevila, gerent de Sant Joan de Déu Terres de Lleida; Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; Eduard Serrano, coordinador de la Unitat de TCA de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del comitè tècnic-científic de SOM Salut Mental 360; Cecilia Borrás, presidenta fundadora de DSAS – Després del suïcidi – Associació de supervivents; i Albert Piquer, vicepresident de la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en Primera Persona – Veus.
Estudi sobre soledat i depressió
L’esdeveniment també ha servit per presentar un estudi dut a terme per investigadors del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Segons ells, la probabilitat de que una persona que pateix soledat desenvolupi una depressió és cinc vegades més alta que una que no alberga aquest tipus de sentiment. La pandèmia de la COVID-19 no ha fet més que agreujar aquesta situació, sent les persones de 18 a 34 anys les més afectades per l’impacte del confinament segons un altre estudi realitzat pel mateix centre de Sant Joan de Déu. Les dades mostren com els joves presenten una incidència de casos d’ansietat i depressió superior inclús que la població de mitjana i avançada edat.
“La població amb una prevalença més elevada de depressió i ansietat és la formada per majors de 50 anys. No obstant, sembla que durant la pandèmia els joves han sigut els més fràgils, potser perquè les seves necessitats relacionals són diferents. Necessiten un contacte cara a cara i més variat que altres grups poblacionals. També ha pogut influir el fet que hagin estat més perjudicats per factors com la pèrdua de feina o de poder adquisitiu”, explica el Dr. Joan Domènech, investigador i responsable de l’estudi.
L’estudi conclou que la soledat és un predictor de la depressió i l’ansietat i, no només això, sinó que també es tracta de la principal causa de depressió entre els factors de risc modificables, per sobre d’altres condicionants com les variables socioeconòmiques o els hàbits saludables. De fet, les persones amb problemes econòmics tenen també un elevat risc de tenir depressió, ja que aquesta probabilitat es multiplica per 3,5 respecte a les que no presenten aquesta problemàtica, mentre que en aquelles que porten una vida sedentària el risc és 1,6 vegades més alt.
“Respecte la soledat, el positiu de tot això és que, tot i que sigui un factor de risc desencadenant de depressió, és un factor que es pot modular. És a dir, si actuem per corregir-lo, la situació de la persona millorarà”, explica el Dr. Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
