Ens hem unit a la Jornada del DOMUND i amb ella iniciem també la Setmana de la Solidaritat, aquest any més necessària que mai arreu del món. És per això que donem veu a professionals de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu perquè ens parlin de les seves experiències al voltant de la solidaritat i la cooperació internacional. Amb la vivència del Germà Moisés Martín comencem a compartir unes experiències que han canviat moltes vides.
Hermano Moisés Martín Boscá | Conseller Provincial de Sant Joan de Déu Espanya i Director de l'Àrea de Solidaritat SJD.
Al principi hom acull aquest servei com una tasca, una cosa que t’encomanen perquè entra en la dinàmica institucional, i ho assumeixes amb el desig de servir i, després, al menys en el meu cas, i ara despés d’alguns anys acompanyant, me n’adono que ha estat l’oportunitat d’entendre la necessitat d’universalitzar l’hospitalitat. I m’atreveixo a dir, en la mesura que vaig prenent distància dels meus primers temps en la cooperació internacional, que la solidaritat és filla de l’hospitalitat, i s’exerceix en la mesura que s’afavoreix el fer proper, aquell que està llunyà, i per això cal la cooperació, dels uns i dels altres, no d’uns per als altres.
En aquest apropar-se he pogut descobrir que allò que ens queda lluny em competeix, ens competeix, perquè també en som responsables. I és enriquidor anar veient com la vivència carismàtica que els primers Germans van saber interpretar de Sant Joan de Déu, escampant-se per tot el món, els va portar justament a això, a contagiar l’Hospitalitat, allà on més necessitat hi havia, i poc a poc , juntament amb tants col·laboradors (professionals, voluntaris, amics i benefactors) han afavorit la creació de xarxes samaritanes de solidaritat.
M’és difícil assenyalar una experiència concreta que m’hagi marcat especialment, perquè totes han anat conformant aquests sentiments que he anat manifestant, però en poso alguns exemples per destacar les diferents realitats de l’Ordre: la creativitat dels Germans del Vietnam donant resposta a les necessitats del seu entorn, sense gairebé mitjans, i en un àmbit social i polític advers. A Llatinoamèrica, l’obertura de l’Alberg Sant Joan de Déu de Quito (l’Equador) on es fa real allò que deia Joan de Déu: aquí es rebian a tota classe de malalts i persones, tolits, bojos … vells, nens, pelegrins , vianants… A l’Àfrica, a prop de Fatick (el Senegal) amb el projecte “Emmanuel” on acollien joves amb problemes de salut mental, en un Centre de dia, i realitzaven activitats agrícoles o de la cura d’alguna cabra o ovella, reunint también a les seves famílies.
Ha estat per a mi una oportunitat de conèixer i assaborir més de prop la valuosa diversitat de la nostra Hospitalitat i les peculiaritats d’aquesta inculturació tant de Sant Joan de Déu que m’ha enriquit i ajudat a seguir creixent com a persona i com hospitalari, valorant les coses, només com a mitjans i no com a fins.
El Germà Moisés Martín Boscá va començar a la Província coordinant les missions (1995-2001), posteriorment va ser Director de Juan Ciudad ONGD (2001-2007) i Director de la Oficina de Misiones y Cooperación Internacional de la Orden Hospitalaria –Roma-(2007-2019). Actualment és membre de l’equip del Delegado General per Espanya, i col·labora a l’Equipo de Solidaridad de la Fundación Instituto San José (Madrid). En l’actualitat és Conseller Provincial de Sant Joan de Déu Espanya i Director de l’Àrea de Solidaritat SJD.
