“Les meves majors heroïnes són les meves alumnes, les que tenen una família i vénen cada dia a classe per aprendre”

Jennifer Suárez, cooperant a Sierra Leone amb les seves alumnes.

Enfermera de 28 años de origen cubano, vive en Barcelona desde hace siete años. Su primer contacto con San Juan de Dios fue a través de su madre, trabajadora del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Fue ella la que le propuso continuar sus estudios en el Campus Docent Sant Joan de Déu, donde se obtuvó el grado superior de Documentación Sanitaria y la carrera de Enfermería. Actualmente vive entre Barcelona y Sierra Leona combinando su preparación como docente y su labor como cooperante.

Jennifer Suárez Torrens | Enfermera y cooperante en Sierra Leona

Com vas començar en el món de la cooperació amb Sant Joan de Déu?

Els meus inicis en cooperació van començar a l’estiu de 2013. Des del Campus Docent Sant Joan de Déu em van demanar que realitzés un acompanyament a la cap d’estudis de la Catholic Nursing School St. John of God Mabesseneh a Sierra Leone, la senyora Beatrice Bangali. L’objectiu era fer un projecte de col·laboració entre estudiants. Arran d’això, vaig viatjar a Sierra Leone per crear aliances amb els alumnes i conèixer les condicions tècniques per veure si aquesta idea podria dur-se a terme.

Tot i això, degut a la crisi d’ébola que va assotar la regió durant dos anys consecutius, no va ser fins a juny de 2016 que vaig tornar a Sierra Leone, aquesta vegada com a persona de referència al programa d’agermanament entre el Campus Docent i la Catholic Nursing School St. John of God Mabesseneh que portava actiu des de 2007.

Actualment, en què esteu col·laborant?

La situació econòmica i social del país impedeix que molts estudiants tinguin accés a l’educació per falta de recursos econòmics, és per això que des del Campus Docent Sant Joan de Déu oferim beques anuals perquè els/les alumnes puguin continuar els seus estudis. També estem contribuint a millorar les instal·lacions de l’escola a través de donacions de material per a l’aula d’habilitats clíniques, informàtica, mobiliari, biblioteca, i la construcció del Hostel (residència).

També implementem el projecte WASSCE. Es tracta d’un conveni amb les infermeres de l’Hospital SJD de Mabesseneh perquè formin als nostres alumnes. D’aquesta manera aconseguim que s’impliquin i siguin part fonamental del procés educatiu de qualitat que volem aconseguir.

És més, el Campus Docent assisteix cada any a les graduacions dels estudiants per reforçar els llaços de l’agermanament i fa lliurament del premi al/la millor estudiant del curs: un ordinador portàtil i una beca si desitja continuar els seus estudis a l’escola.

Per què és important per als estudiants aconseguir els seus diplomes d’Infermeria?

La infermeria és un dels perfils professionals més demandats a Sierra Leone, per tant, un/a estudiant que culmini els seus estudis té altes probabilitats d’aconseguir una feina fixa a qualsevol hospital. A un país on la situació socioeconòmica i política és complexa, el tenir una feina suposa un creixement en el nivell adquisitiu per a la família.

A un país on la situació socioeconòmica i política és complexa, el tenir una feina suposa un creixement en el nivell adquisitiu per a la família.

Segons la seva categoria professional, podran treballar en hospitals, atenció primària, desenvolupament de programes de salut pública i comunitària, docència, llevadores etc. El prestigi professional i la recompensa econòmica dependran de si s’han graduat en SECHN o SRN. A més, la Catholic Nursing School St. John és una escola de referència al país.

D’altra banda, veig en els meus alumnes cert compromís envers la seva comunitat, entenen la necessitat de ser bons professionals ja que són ells els que cuidaran dels seus familiars i éssers pròxims una vegada es graduïn.

Quina és la teva tasca en aquest agermanament?

El Campus Docent col·labora en la gestió acadèmica dels programes educatius. La meva tasca radica en la identificació de necessitats que generin noves intervencions, la gestió i coordinació acadèmica.

Sóc professora de quatre assignatures de primer i segon any del programa SRN, a més formo part de la comissió de pràctiques clíniques, coordino les tutories dels alumnes de segon any (tutora de classes), coordino les classes personalitzades de suport a les infermeres de l’hospital que es presenten a l’examen estatal West African Sènior School Certificate Examination per a una educació de nivell superior (Projecte WASSCE), i coordino els tallers de formació contínua que reben les infermeres de l’hospital de Mabesseneh.

I, no per últim menys important, participo en tasques no docents i igualment necessàries: muntar ordinadors, neteja d’aules, organitzar la biblioteca, arxivar i organitzar documentació… el que requereixi el moment.

Què és el que t’ha costat més i què el que més t’ha sorprès en aquest temps?

He tingut temps per observar i entendre situacions viscudes que en el fons no són molt diferents a la meva. El que més impacta és la pobresa extrema de la població rural, que és la majoria al país. Les condicions en les quals viu la gent, i el com superen els obstacles del dia a dia. Curiosament és una de les coses que segueix sorprenent-me: la capacitat d’adaptació de l’ésser humà i el paper de l’espiritualitat en aquesta transformació.

A nivell personal segur que has viscut moltes històries humanes que t’han deixat emprempta…

He viscut moltes històries en Mabesseneh, algunes agradables i unes altres no tant, la veritat és que de totes he après. Vaig descobrir que una alumna havia estat víctima de violència de gènere dos dies abans d’un examen, el qual no va poder aprovar per l’estat en què es trobava, i com a professora vaig haver d’establir un compromís amb el marit perquè la situació no es tornés a repetir.

He assistit a actes socials com a enterraments i noces, és aquí on es veu l’esplendor d’una societat viva que es comunica, que sent, que sofreix i que riu.; he fugit de serps i de animalons no identificats per la biologia; i he menjat en llocs aliens a tota mesura higiènica i… he sobreviscut!

He conegut autèntics herois dins de la comunitat, com a Míster John, que després de perdre a la seva esposa i a cinc dels seus sis fills a causa de l’ébola, i de sentir-se estigmatitzat pels seus veïns, ha adoptat a onze nens i nenes que van quedar orfes després de l’epidèmia i tira endavant amb el seu únic sou de professor; o Mamy Kabia, una infermera retirada de 70 anys que porta l’únic projecte de maternitat segura en tot el país, ajudant al fet que les dones tinguin un control sobre l’embaràs i fomentant la lactància materna exclusiva fins als sis mesos; o l’Alice, una dona empoderada que treballa per treure al seu fill cap endavant i construir-se una llar.

Pero, les meves majors heroïnes són les meves alumnes, les que tenen una família i vénen cada dia a classe per aprendre, les que estudien de nit i sense electricitat, les que el seu esmorzar és arròs blanc i aigua, i així i tot vénen a classe cada dia.

La Magic Line va finançar un projecte, en què ha consistit?

La Magic Line Sant Joan de Déu va finançar el projecte d’Internet per a l’escola d’infermeria de Sierra Leone, que com a resultat va permetre ampliar la cobertura de connexió a través de cable dels ordinadors i es va poder instal·lar una wifi que ha donat accés als diferents recursos de la web. Actualment comptem amb una sala d’informàtica amb 32 ordinadors que s’utilitzen per fer classes de diferents assignatures.

Com a institució ha estat una fita dotar els nostres estudiants amb competències informàtiques que, d’una altra forma, no haguessin pogut ser possible. Al món actual les tecnologies ocupen una part indispensable en el desenvolupament de totes les àrees laborals; la infermeria no és l’excepció, per tant és necessari formar estudiants amb un perfil encaminat cap a les noves tecnologies i la seva aplicació en l’àmbit sanitari.

En què us ajuden les aportacions solidàries?

Ajuden i molt. Ara la nostra principal línia de treball s’emmarca en la col·laboració dins dels projectes de formació SRN i WASSCE que ja hem iniciat. Les aportacions que ens arriben a través de l’Obra Social i les iniciatives solidàries ajuden a seguir realitzant tallers de formació contínua per a la millora de la pràctica professional de les infermeres de l’hospital, alhora que aquestes monitorizen els nostres estudiants SRN i SECHN durant la seva estada hospitalària. Igualment, ens permeten augmentar la qualitat docent mitjançant l’execució d’estratègies formatives específiques per al professorat de l’escola; donar suport als treballadors que desitgin aplicar als programes d’educació superior; participar en l’establiment d’un sistema de pràctica clínica… El camí per endavant és llarg, però profitós.

 

Més informació sobre el nostre agermanament Campus Docent Sant Joan de Déu – Catholic Nursing School St. John of God de Mabesseneh a Sierra Leone.

 

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES XARXES

WordPress Lightbox Plugin
Scroll to Top