El Parc Sanitari de Sant Joan de Déu ha estat un dels centres de SJD més afectats per la pandèmia. Un any més tard, parlem amb Immaculada Roig, directora adjunta del centre, per explicar-nos com van viure l’inici de la pandèmia, com es gestiona una urgència d’aquesta magnitud, quins han estat els aprenentatges i quin paper hi ha tingut, també, la solidaritat al llarg de tot aquest temps.
Immaculada Roig | Directora Adjunta del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu
Estem passant per una crisi sense precedents…
Sí, però també hem viscut una solidaritat sense precedents! Tot han estat situacions d’absoluta excepcionalitat. Recordo un dia que un repartidor ens va portar més de 100 pizzes per als professionals que estaven de guàrdia, les forces de seguretat entraven pel carrer d’urgències i aplaudien els sanitaris… i així innombrables gestos solidaris que han anat succeint. La ciutadania i la seva solidaritat ha estat un motor ple d’energia, entusiasme i generositat, que ens ha donat força per no defallir.
I sense el compromís i sacrifici del personal sanitari no ens n’hauríem sortit.
Amb les seves pròpies pors han hagut de fer front a situacions complexes —moltes vegades, extremes— d’angoixa personal. L’esforç i el compromís dels professionals ha estat essencial per continuar proporcionant un servei excel·lent a les persones ateses, tot i la por a contraure la malaltia i contagiar-la al seu entorn més proper. Vam posar en marxa el programa de suport psicològic, el Parc Actua amb Tu, amb eines d’autocura, i també els vam oferir hotels pròxims als llocs de feina per evitar posar en risc la seva família. Vam haver de reorganitzar els serveis, adaptar-nos als protocols i tenir una bona comunicació per ser transparents davant de tanta incertesa. Sobretot, la clau ha estat el lideratge compartit.
A més, moltes altres persones es van poder implicar gràcies a les campanyes de mobilització de Sant Joan de Déu, “Les cares de la vulnerabilitat” i del Parc Sanitari SJD, “No ho podem permetre. Esperes o actues?”
Exacte, més de 100 famílies, moltes d’elles amb infants a càrrec d’entre els nostres usuaris de la Xarxa de Salut Mental, han patit una situació d’extrema fragilitat. Ni tan sols han pogut cobrir les seves necessitats bàsiques d’alimentació i d’higiene a causa d’aquesta situació sobrevinguda. Ara, amb la perspectiva del temps passat, veiem clara la necessitat de transformar aquesta solidaritat que ha sorgit de les emocions i de la gratitud dels ciutadans en un deure i un compromís permanents de cadascun de nosaltres amb la comunitat. Tenim el deure com a persones adultes d’educar els nostres infants i joves perquè es converteixin en persones generoses i solidàries al servei de la comunitat. Ha quedat palès que, a banda d’unes immediates i bones directrius de gestió, la força per superar els moments adversos de la vida està dins de cada un de nosaltres i alhora en el treball conjunt.
L’esforç i el compromís dels professionals ha estat essencial per continuar proporcionant un servei excel·lent a les persones ateses, tot i la por a contraure la malaltia i contagiar-la al seu entorn més proper.
Quin ha estat el principal repte per al Parc Sanitari SJD?
Era un repte diari, i la situació podia afectar els usuaris del recinte de Sant Boi, de l’edifici de Numància i de l’àrea penitenciària. A més, havíem de donar suport als professionals que estaven en primera línia per evitar el risc de contagi. Però, personalment, el meu neguit més gran va ser l’aïllament, la manca de contacte amb les persones estimades, i sobretot, la por a perdre-les.
Com heu intentat combatre el sentiment de soledat de les persones ateses?
Hem intentat ser creatius. Hem impulsat nombroses accions digitals tant a l’Hospital de Sant Boi com a la Xarxa de Salut Mental, la qual cosa ens han ajudat a alleugerir l’impacte de la pandèmia. entre aquests projectes cal destacar la nova eina tecnològica d’Eureca per telemonitorar els residents de la xarxa de llars amb suport de salut mental. També han estat crucials les videotrucades com a eina de comunicació més directa, que rebaixava la tensió de pacients i familiars, o la posada en marxa d’una nova app del Parc Sanitari. Hem après que els detalls més insignificants, en moments difícils, poden ser la clau d’un bon acompanyament.
Quina petjada emocional ens deixa la pandèmia?
Ens ha afectat a tots. La por al contagi, l’aïllament, la pèrdua de llocs de treball, la disponibilitat permanent dels sanitaris i treballadors essencials, la davallada econòmica mundial, la pèrdua dels éssers estimats, l’esgotament, etc. Tot ha derivat en un desconfort i patiment emocional sense precedents, que s’està manifestat de formes molt diverses. En aquest sentit, s’hauria d’elaborar un pla preventiu que posi el focus en el benestar emocional dels infants, joves i col·lectius vulnerables des d’una perspectiva global i comunitària.
Aquesta crisi ha posat de manifest la importància de la solidaritat i l’hospitalitat, dos valors fonamentals per a la institució.
Exacte, i al llarg dels cinc-cents anys d’història de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu la resposta és i serà sempre la mateixa: acollir i ser a prop de la persona en situació vulnerable, oferint-li el que som i tenim, intentant ajudar i fer el bé en tot moment. Tot ésser humà, independentment de la seva raça, gènere, estatus, etc., se sent vulnerable i fràgil davant una crisi com l’actual. Tots, en diferent grau i forma, estem compartint les mateixes percepcions i vivències, i necessitem el mateix: sentir-nos protegits, cuidats i acompanyats amb l’afecte i la comprensió dels altres. L’hospitalitat, el nostre valor fundacional, sempre s’ha caracteritzat per transmetre’s des de la igualtat i el respecte a la pluralitat i la diversitat.
En aquest sentit, per sortir-se’n també és important la corresponsabilitat.
Sí, i aquest valor cal reforçar-lo. Vacunar-se no és sols un fet personal de cuidar-se a un mateix, sinó també de cuidar l’altre; de contribuir al bé comú. Des de l’inici de la disponibilitat de les primeres dosis, el Parc Sanitari s’ha bolcat a promoure la vacunació massiva dels professionals, amb una visió clara i contundent de fomentar l’autoresponsabilitat. Només si aconseguim la immunitat de grup, serem capaços d’avançar.
Quan tot hagi passat, quina imatge d’aquesta pandèmia no oblidaràs mai?
Sobretot no oblidaré la seva cruesa, que augmentava cada dia: la ingent quantitat de persones que anaven morint; les sales plenes de taüts, les fosses comunes; les expressions de dolor de les persones que perdien els seus éssers estimats sense ni tan sols poder-se acomiadar… I tampoc oblidaré les imatges reconfortants i motivadores dels ciutadans aplaudint cada dia incansablement des de les finestres de casa seva, ni els nombrosos dibuixos i relats dels més petits de casa, amb missatges d’esperança i confort.
I un missatge d’esperança?
La pandèmia del segle XXI és una oportunitat de transformació, d’aprenentatge i de solidaritat sense fronteres. Hem de buscar altres models econòmics i socials que ens ajudin a fer una millor distribució de la riquesa i lluitar per una societat més justa, equitativa i compromesa amb el planeta. No podem ni hem de voler desitjar viure com abans de la pandèmia. tenim una oportunitat per al canvi, i cal aprofitar-la.
Aquesta entrevista forma part del la Memòria Solidaritat SJD 2020.
