Víctor Ballesteros és una persona entranyable i molt col·laboradora. Té 57 anys i fa dos anys que realitza acompanyaments a usuaris atesos en el servei tutelar de persones amb problemes de salut mental que té la Fundació Germà Tomàs Canet a Sant Boi i a l’hospital del Parc Sanitari SJD. Durant aquests mesos de pademia, ha estat al peu del canó, col·laborant en la distribució d’aliments i medicaments, sense deixar de mantenir el contacte telefònic amb els seus usuaris en els moments de major confinament. A més, s’ha implicat en el comitè organitzador del 30 aniversari del centre. A causa de la crisi de la COVID-19, els actes de celebració s’han posposat, però continua aportant, dia dia, el seu granet de sorra.
Víctor Ballesteros | Voluntari Fundació Germà Tomàs Canet i Parc Sanitari SJD
Què t’ha portat a fer-te voluntari de SJD?
La veritat és que no va ser una cosa precipitada ni deixada a l’atzar. L’oferta de voluntariat és enorme… al final el que més m’importa en una institució són els seus valors. L’Hospitalitat és el valor principal de SJD; la manera d’enfocar-la que es resumeix en viure amb una actitud oberta cap als altres, això va ser el que em va fer veure-ho clar.
Quines funcions realitzes com a voluntari?
Sóc voluntari de la Fundació Germà Tomás Canet i faig acompanyament de persones amb problemes de salut mental tutelades per la Fundació, és una cosa que m’omple com a persona, em fa sentir bé i m’aporta tant personalment que no sabria per on començar.
També sóc voluntari del Parc Sanitari SJD a Sant Boi i faig acompanyament de pacients en les plantes 5, 6 i 7 de l’Hospital General; i quan puc col·laboro en el repartiment domiciliari d’aliments a famílies necessitades. Ah, se m’oblidava, també vaig col·laborar amb el Servei de Farmàcia de l’Hospital transportant medicació hospitalària al domicili de persones vulnerables durant els primers mesos de la pandèmia.
Què t’aporta aquest voluntariat?
Riquesa. I no em refereixo a econòmica, clar. Em refereixo al fet que donant una mica de temps lliure reps moltíssim. T’explico un secret? Amb una mica d’hospitalitat, amb una mica de solidaritat, et sents bé com a ésser humà de manera exponencial al temps emprat.
Com has viscut el confinament com a voluntari?
Avui dia no he patit la malaltia; això sí, compleixo rigorosament les recomanacions de seguretat davant la COVID. En horari de treball, pel col·lectiu laboral al qual pertanyo, he continuat treballant amb normalitat. Però en el meu temps lliure, com a voluntari, en molts casos sí que va haver-hi algun tipus de confinament cap als usuaris i no vaig poder realitzar la meva missió.
El voluntariat i la pandèmia, ha estat complicat? Per què?
Sí, ha estat una mica complicat. En la mesura que m’ha estat possible, vaig mantenir contacte telemàtic o mitjançant tercers amb els tutelats confinats. Els hi vaig fer saber que jo era aquí i que, quan fos possible, tornaríem a veure’ns.
Què creus que has après?
Tots els dies aprenem alguna cosa, és inherent a l’ésser humà. He après a recordar que totes les persones importen i que com més vulnerables siguin més ens han d’importar.
Què és el que més t’agrada del voluntariat?
Moltes coses. Ajudar, col·laborar, formar part d’un equip amb gran potencial humà… és que és tan difícil que no t’agradi!
Fer voluntariat t’ha permès establir vincles personals o socials?
Doncs és clar, al final tots els companys de voluntariat no són una altra cosa que persones a les que els hi tens afecte. Per què? Perquè encara que individualment cadascuna és diferent (edat, sexe, etc.), en el fons són totes iguals. El comú denominador és la solidaritat i l’hospitalitat. Com no estimar-los?
