Cristina Molina Parrilla és la directora d’Anàlisi i Estratègia en Salut Mental de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Espanya. Des de l’experiència viscuda, un dels reptes més apassionants, des del punt de vista professional i personal li ha arribat aquest 2021 amb l’oportunitat de liderar la plataforma SOM Salut Mental 360.
Cristina Molina | Directora d'Anàlisi i Estratègia en Salut Mental de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Espanya
Quina valoració fa d’aquest 2021 ara que la plataforma ja té més d’un any de vida?
És una valoració positiva. Destacaria que ha estat un projecte molt innovador si ho mires des de la mateixa plataforma en si, que va molt més enllà d’oferir únicament informació. És innovadora també des del vessant organitzatiu, perquè ens ha ajudat a treballar més conjuntament a diferents professionals dels centres de SJD. Des d’una mirada d’equip, més que individual, hem pogut donar aquesta mirada 360 des de la plataforma. I això és important perquè incorpora la sensibilització, la promoció, la prevenció o parlar de problemes de salut mental determinats, però també suma aquesta visió més social i més dels aspectes de l’ètica relacionats, com ara, amb tot el tema dels drets. I, d’igual manera, no enteníem desenvolupar una plataforma dirigida a la ciutadania i no fer-la amb la ciutadania, en aquest cas representada per les entitats associatives. Ha estat una oportunitat per poder fer realment un projecte cocreat, també amb les associacions.
Va sortir abans del previst…
El projecte estava emmarcat dins el Pla Estratègic de Salut Mental de l‘Orde Hospitalari SJD (Província Aragó – Sant Rafael) de 2017 i tenia previst el seu llançament el 2021. Tot i això, va sortir a finals de juliol de 2020, perquè enteníem que una institució com Sant Joan de Déu havia d’acompanyar la ciutadania en un moment en què la pandèmia de la COVID-19 estava impactant tant en la seva salut mental i benestar emocional i, sobretot, quan afectava col·lectius especialment vulnerables: joves, gent gran, persones en risc d’exclusió social o els mateixos professionals de l’entorn sanitari i social.
Com és de necessària una eina com SOM Salut Mental en plena pandèmia?
Molt. Havíem d’acompanyar la ciutadania amb aquesta mirada 360, no parlar només de la depressió i de l’ansietat, sinó de com el confinament ens estava afectant. Comparada amb altres plataformes, que donaven una visió més propera a problemes puntuals, nosaltres vam mirar de donar resposta a aquesta diversitat de com la ciutadania vivia aquesta situació.
Què ha fet la plataforma per aconseguir-ho?
Amb la pandèmia i el confinament, la majoria de persones ens relacionàvem a través de les noves tecnologies i, per tant, aquestes eines eren les que teníem més al nostre abast. La gent necessitava saber si això que estava experimentant era normal o anormal. Era important tenir a prop, encara que fos de manera digital, aquests professionals experts i tenir disponible informació fidedigne feta amb rigor. Vam notar que la ciutadania, amb aquesta plataforma, se sentia acompanyada.
En aquells moments fèiem trobades digitals setmanals i la gent, que no podia sortir al carrer ni socialitzar-se, trobava que no se sentia sola i tenia un suport per viure aquesta situació de soledat, i una companyia en aquests processos… En aquest sentit, va ser important donar veu a testimonis de persones que estaven passant el mateix que tu. L’objectiu era fer-nos accessibles i, tot i ser una plataforma digital que comporta sempre una certa distància, intentar que fos acollidora, hospitalària —seguint els valors de l’Orde—, humana, empàtica… Tot això era imprescindible durant la pandèmia!
Quin és el punt fort de la plataforma? Què la fa diferent d’altres propostes?
Hi ha diversos aspectes forts; no em quedo només amb un. Per una banda, aquesta visió 360 és molt important, perquè la salut mental és 360 i hem de tenir aquesta visió.
Les plataformes del nostre abast aposten per la sensibilització i la lluita contra l’estigma i fan una tasca molt rellevant, o són plataformes més enfocades a parlar de problemàtiques, de diagnòstics o de trastorns determinats… o altres que parlen més d’altres aspectes com dels drets. Però, és molt innovadora una plataforma que ho englobi tot, des d’aquesta visió 360 i el repte que ha suposat per als mateixos professionals dels centres. I això és el que hem fet.
També és molt innovador el tema de la cocreació, perquè parlem molt de cocrear, però això realment és molt difícil. No és gaire freqüent que les persones representants de les associacions i en primera persona hagin estat part dels equips de professionals experts, que hi hagin participat, que n’hagin elaborat els continguts, que hi hagin prestat els serveis que prescriu la plataforma, que coordinin els monogràfics, i que puguin coordinar els seminaris web.
Quan nosaltres vam iniciar el projecte i vam fer la primera reunió amb les associacions, un dels seus membres va dir que una entitat com Sant Joan de Déu no es pot conformar a desenvolupar un projecte o una plataforma que sigui purament informativa, perquè això ja ho podem trobar a molts altres llocs. Des de la Pregunta a l’expert o els portals temàtics cada vegada més apostem per fer una plataforma que pugui donar respostes més individualitzades i integrals a allò que l’usuari de la plataforma realment ens demana.
Quins aspectes cal millorar o potenciar de cara al 2022?
Per al 2022 hi ha dos aspectes molt importants. Primer, veure si realment les expectatives que hi havia per part tant dels professionals com de les entitats participants s’han complert. Hem pogut donar resposta a les demandes? I, segon, identificar noves necessitats a les quals SOM Salut Mental hauria de donar resposta. Per exemple, veiem que el perfil d’usuari més freqüent és el d’una dona de mitjana edat. Tenint en compte això, potser hem de pensar si hem de fer continguts o parlar de problemàtiques que siguin més atractives per als homes i així vegin la utilitat a la plataforma. Quant als joves també: hem anant incrementant els usuaris joves. però els estem donant resposta? Hem de millorar les xarxes socials? Hem de dirigir-nos a ells amb els seus mitjans i ser més propers?
“SOM Salut Mental és un instrument prou bo com perquè el prescriguin a les persones ateses i a les seves famílies.”
I, per altra banda, hem implicat suficientment els professionals dels nostres centres SJD? Què hem de millorar per implicar-los encara més? És veritat que tenim un comitè tècnic molt motivat i que ha fet molta feina, però necessitem que això encara arribi a més professionals, als professionals de base. Que ells siguin els que ens proposin temàtiques i qu vegin SOM Salut Mental com un instrument prou bo com perquè el prescriguin a les persones ateses i a les seves famílies.
Sovint a la consulta moltes coses no surten o les famílies tenen preguntes després. Els professionals haurien de dir: “Mireu, hi ha aquesta plataforma que pot complementar la vostra informació”. Per a nosaltres això és prescriure-la, igual que es pot prescriure un fàrmac o un tractament, com un instrument d’ajuda.
Què ens queda per fer per trencar estigmes i perdre la por quan parlem de salut mental?
S’ha fet molt els darrers anys. Hi ha hagut organitzacions com Obertament o altres entitats en l’àmbit del sector de la salut mental que fa molts anys que hi treballen. El tema de l’activisme, l’ús del testimoni i donar veu en primera persona és molt important per sensibilitzar. Hem pres consciencia que això ens pot afectar a tots en algun moment de la nostra vida, que això no solament afecta uns quants, que ja no podem dir “això no va amb mi”. La pandèmia ha posat de manifest que determinades situacions a la vida ens poden afectar i que tenir cura de la nostra salut mental i del nostre benestar emocional és un tema molt important. Com diu l’OMS, no hi ha salut sense salut mental.
“És important parlar de la cura del benestar emocional i de la necessitat de demanar ajuda quan un no està bé.”
Tot i que encara ens queda molt per recórrer, hem fet un avenç important i una plataforma com SOM Salut Mental pot ajudar molt per parlar-ne, sensibilitzar i trencar mites i tabús. Per exemple, es parla ara molt del suïcidi quan abans era impensable fer-ho; estem parlant de drets de les persones… I totes aquestes iniciatives ajuden a avançar en la lluita contra l’estigma i en la sensibilització social de la ciutadania. Ara ho necessitem molt més perquè està afectant molt la gent jove. És important parlar de la cura del benestar emocional i de la necessitat de demanar ajuda quan un no està bé.
Un dels problemes que han tingut l’estigma i l’autoestigma és la dificultat que aquestes persones demanessin ajuda i accedissin al sistema sanitari i a l’atenció sanitària. És vital demanar ajut per fer un bon diagnòstic i per prescriure un bon tractament. I això ara és cada vegada més freqüent.
Creu que aquests avenços en salut mental seran anecdòtics o es mantindran de cara al futur?
Esperem que no siguin anecdòtics. A vegades no n’aprenem o no ho interioritzem, malgrat les situacions i circumstàncies que podem viure com a societat. Però sí que és veritat que situacions com aquestes ens fa plantejar-nos la necessitat de ser societats més resilients. I Déu-n’hi-do el que ho hem estat i la capacitat que ha tingut la societat d’aguantar aquests confinaments, d’aguantar dos anys, de sisenes i setenes onades… però sí que és veritat que, sobretot, al que sí que ens ha d’ajudar és a no fer passos enrere.
Primer, tota aquesta situació ens ha permès, en l’àmbit polític, que la salut mental sigui un tema prioritari. Ha estat tema número 1 a l’agenda política, tant a escala mundial en organismes internacionals, com a escala governamental. Hi ha hagut una preocupació real. També hem deixat de parlar només de salut mental i ja es parla de benestar emocional. Si no, la salut mental s’associa només a un concepte de malaltia. Hem de ser capaços de garantir el benestar emocional per no emmalaltir.
La pandèmia no ha afectat a tothom per igual. Hi ha determinants socials molt importants i, si diem que en totes les malalties hi ha una influència del codi genètic i també una influència del codi postal, en salut mental aquesta influència encara és més elevada.
En definitiva, si quant a societat en general, polítics, professionals… hem pensat en això i hem tret aquesta lliçó, no haurem avançat només en la lluita contra l’estigma de la malaltia mental, sinó que haurem avançat com a societat per ser una societat més resilient i haurem avançat en la justícia social. I això últim és el més important.
Està satisfeta de tot el camí fet fins ara?
Jo m’emporto una experiència professional i personal molt positiva. És un projecte que ens ha donat l’oportunitat de crear equip entre professionals dels diferents centres, de crear projecte comú, de crear aliances i de situar-nos una mica a tots i totes en un mateix punt. Segur que hi hauria coses que les podríem haver fet millor, segur que encara hi ha molt camí per recórrer, però el projecte ha estat una experiència que ens ha enriquit a tots i totes.
Aquesta entrevista forma part de la Memòria Solidaritat SJD
