“Fins i tot de la pitjor situació del món en sorgeixen coses meravelloses”

Ana Leida, auxiliar infermeria Parc Sanitari Sant Joan de Déu

L’Aina té 28 anys i és auxiliar d’infermeria al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. El seu primer contacte amb aquest centre comença als 16 anys quan decideix fer voluntariat, des de llavors va descobrir la seva vocació: cuidar les persones més vulnerables. Amb el temps decideix formar-se com a auxiliar d’infermeria, fa les pràctiques al Parc Sanitari i actualment treballa a la Unitat d’Hospitalització de l’Hospital General del Parc Sanitari. Ella, igual que tots els professionals sanitaris de SJD, ha viscut la crisi de la COVID-19 a primera línia.

Aina Leida | Auxiliar d'infermeria al Parc Sanitari SJD

Quin paper has tingut en la crisi actual?

El de sempre, cuidar el pacient, però multiplicat per mil. En primera línia lluitant per ells i per nosaltres.

Quina ha estat la teva funció? I la teva experiència? Què en treus de positiu d’aquesta crisi?

Al principi ho vaig viure malament, em va caure al món a sobre. Treballàvem amb poca informació i amb por. A contracorrent. El fet de no tenir material per protegir-nos em va generar molta inseguretat. Amb el pas dels dies tot es va anar normalitzant i vaig canviar la visió de tot i, a partir d’aquí i malgrat la situació, tot el que he viscut han estat coses boniques. He conegut molta gent que no hauria conegut si no hagués estat per aquesta crisi, companys d’altres serveis i altres plantes. Ha estat un regal treballar tots a una.

Què has après de tot això?

He après que no he de menystenir-me mai més. Que els canvis sempre porten alguna cosa positiva i que fins i tot de la pitjor situació del món en sorgeixen coses meravelloses.

Hem tingut la possibilitat de cuidar moltes persones i poder acomiadar-nos de moltes d’elles, acompanyar-les perquè no marxessin soles.

Com et sents formant part d’un col·lectiu com el sanitari en temps com els actuals?

Afortunada. Hem tingut la possibilitat de cuidar moltes persones i poder acomiadar-nos de moltes d’elles, acompanyar-les perquè no marxessin soles. Ha estat dur, però també hem pogut veure l’amor en tota la seva plenitud.

Amb Inma Merino, responsable provincial de Voluntariat, i Bernat Carreras, psicòleg clínic i coordinador dels Equips d’Atenció Psicosocial (EAPS) del Parc Sanitari, heu fet una feina de suport i gestió emocional dels professionals i de la situació viscuda.

Com ha estat treballar amb ells?

Ha estat un dels petits regals que m’ha donat aquesta crisi. L’Inma aporta molta seguretat. Ella s’ha encarregat de cuidar la meva salut mental. I en Bernat ha estat un descobriment. Ell té la paraula exacta per a cada moment delicat i s’ha encarregat de portar aquesta situació el millor possible. Tots tres hem pogut viure moments bonics com la història de l’Antonio i la Carmen.

Ens pots explicar aquesta història de l’Antonio i la Carmen?

L’Antonio i la Carmen, un matrimoni gran, arriben al Parc Sanitari tots dos amb diagnòstic de COVID-19. Amb el pas dels dies, la Carmen empitjora i la traslladen a la unitat de semicrítics. L’Antonio és una persona amb qui connectes fàcilment i el vam veure molt vulnerable i molt preocupat per la seva dona. Nosaltres fèiem el possible per intentar animar-lo. Ell sabia que ella estava greu, però no imaginava el que estava a punt de viure. Malauradament va arribar el dia que la Carme ens estava deixant i ell no sabia res. En aquell moment vam contactar amb l’Inma i en Bernat i ells ens van ajudar a gestionar aquella situació. Vam viure aquelles hores amb molta pena, però també amb molta tendresa. La Carmen i l’Antonio, després de tota una vida junts, van poder acomiadar-se l’un de l’altre i, en plena pandèmia, vam aconseguir que la filla també pogués acomiadar la seva mare.

Com pot ser que amb una situació tan difícil acabis sentint que ets afortunada?

Afortunada de ser en el lloc i en el moment indicat amb els companys, afortunada de la professió i dels companys.

 

Els professionals d’hospitals, unitats sociosanitaries i centres socials de Sant Joan de Déu s’han vist afectats per la sobrecàrrega laboral generada per la COVID-19. Però hi ha altres implicacions socials i emocionals nascudes d’aquesta crisi, ells són també una de Les Cares de la Vulnerabilitat. Ajuda’ns a cuidar-los amb un donatiu o creant un repte solidari!

Aquest contingut forma part de la Memòria 2019 de Sant Joan de Déu.

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES XARXES

WordPress Lightbox Plugin
Scroll to Top