Raquel Cervera | Cuidadora de la FAD-SJD
La Raquel Cervera, de quaranta anys, va arribar a Barcelona des de Guinea Equatorial fa disset anys amb una filla de dos anys. La petita estava malalta i el sistema sanitari del seu país no la podia tractar. Sense pensar-ho dues vegades, va deixar el seu marit i va traslladar-se a Barcelona a la recerca de noves oportunitats. Va començar una etapa molt inestable vivint en diferents habitacions de lloguer i sense papers.
“El pitjor d’estar en una situació d’exclusió social és que et sents invisible i et frustres cada vegada que vols avançar. Fins i tot en gestions tan senzilles com obrir un compte bancari, per a nosaltres era impossible”.
El fet de tenir una nena petita feia que no pogués accedir a feines a temps complet i la majoria eren molt precàries. De mica en mica, va poder treure temps per fer diversos cursos a diverses entitats fins que va arribar al centre de formació de la FAD-SJD.
Mestra d’educació infantil al seu país, i també estudiant d’administració, la Raquel aprofita tota la formació rebuda. “A la FAD-SJD em vaig sentir acollida, vaig trobar hospitalitat i uns cursos molt professionals, molt competents, que t’ajuden a ser millor cuidadora”. S’ha format en la cura de persones dependents, en l’atenció a persones amb Alzheimer i trastorns de salut mental, en pluridiscapacitat infantil… “Eren tantes les ganes que tenia d’aprendre que gairebé dono a llum a la meva tercera filla a classe!”
Fa quatre anys, la FAD-SJD la va contractar. “Estic molt agraïda, perquè, quan ho van fer, estava embarassada. Van veure el meu potencial i això no els va fer enrere”. Treballa en atenció domiciliària de persones en situació de dependència. “No totes són persones grans, a vegades són infants o joves dependents a causa d’una malaltia de salut mental o crònica. Els dono conversa, els ajudo a dutxar-se, a mantenir-se actius, a sortir de casa… Soc com un bastó”.
Recorda una imatge d’un dels cursos que va fer a la FAD-SJD. Hi havia un arbre i un pal molt petit que l’ajudava a no caure, a sostenir-se. “M’ha quedat gravada aquesta imatge. El petit pal era el que li feia mantenir la dignitat; si no, hauria caigut. Nosaltres, les cuidadores, som això, aquest petit suport que serveix perquè aquestes persones tinguin, o millor dit, refermin la seva dignitat. Estem al seu costat per al que necessitin”. En alguns casos, és només parlar o jugar. En altres, el seu acompanyament es converteix en un respir per als familiars que les cuiden. Perquè puguin descansar, desconnectar o fer les seves gestions sense preocupar-se’n.
“A vegades pot semblar que no facis res, que només estàs jugant, però en realitat estàs fent molt, estàs estimulant la seva capacitat mental, alhora que li proporciones una estona d’oci que millora el seu benestar emocional. Cada casa és diferent, cada persona necessita un acompanyament diferent”.
Compromesa com la que més, mai perd el somriure. “En les cures he trobat una professió gratificant, que em fa sentir bé. És important empatitzar amb aquestes persones, amb la seva situació, i ser molt solidària. No en el sentit de donar coses, sinó en el d’oferir el teu temps i que sigui de qualitat. He de poder marxar d’una casa sabent que he fet tot el que podia fer, que aquella persona és ara una miqueta més feliç!”.
La Raquel continua formant-se mentre treballa. Ha regularitzat la seva situació a Espanya gràcies a aquest contracte com a cuidadora de la FAD-SJD. La seva filla s’ha curat i somia a millorar la seva situació econòmica per poder continuar mirant el futur amb optimisme. Això sí, amb més temps personal per dedicar a les seves tres filles i a la seva parella.
Aquesta entrevista forma part de la Memòria Solidaritat SJD 2022.
