Un dels col·lectius més vulnerables de la crisi de la COVID-19 són les persones grans: el confinament, l’aïllament i la impossibilitat de veure els seus familiars els provoca conseqüències físiques i psíquiques. Així ho ha explicat el Dr. Francisco Uriz, geriatre i cap clínic de la unitat de recuperació funcional de l’Hospital SJD Pamplona. La soledat és molt dura i hem de fer el possible per acompanyar-los.
“Hem d’utilitzar totes les eines que tenim a l’abast per paliar la soledat: parlar amb ells per les finestres, per telèfon o videotrucades.” En moments com aquests, la pèrdua del contacte familiar, la falta de mobilitat física i problemes psicològics com la por, l’ansietat o la depressió, s’accentuen. A més, molta gent gran té problemes per accedir a centres de salut i obtenir medicació. Segons la situació familiar i el seu estat de salut, s’agreuja quan no poden tenir l’acompanyament en moments de malaltia.
Un col·lectiu especialment vulnerable són les persones grans amb demència o dependències físiques o psíquiques. “Les circumstàncies actuals en molts casos està precipitant i empitjorant els trastorns conductuals.”
El Dr. Uriz ha explicat que la cura de les persones grans i de qualsevol col·lectiu sempre es pot millorar amb canvis socials i sanitaris, però el que és més important és “recuperar com a societat el valor de cuidar i acompanyar les persones que ens envolten.“
Amb la campanya Les Cares de la Vulnerabilitat intentem facilitar el contacte i combatre la solitud d’aquestes persones dependents. Tu pots ajudar-nos a seguir cuidant de les persones grans!