“No hi ha salut mental sense solidaritat ni solidaritat sense salut mental”

Cristina Molina - salud mental SJD

La Cristina Molina ha dedicat la seva vida a allò que ens acompanyarà sempre: la nostra salut, concretament la mental. Entusiasta, constant i amb una capacitat per gaudir de tot allò que fa, té una mirada sobre el món tan àmplia com ho és el camp que l’entusiasma: ferma defensora de posar la salut mental a la primera línia i de trencar els estigmes que encara arrossega el col·lectiu, té per davant un gran repte professional que l’apassiona.

Cristina Molina | Directora d'Anàlisi i Estratègia en Salut mental de la Província Aragó - Sant Rafael

Convençuda de la necessitat de tenir una visió positiva de les coses, la Cristina Molina és de les que gaudeix amb la família i els amics, ballant, a la muntanya o a la platja. Sap trobar moments i espais per trobar-se a si mateixa i assegura que saber gaudir de les petites coses, posant en valor el que tens i no el que et falta, és el primer pas per aconseguir un benestar emocional. Amb ella parlem del seu projecte de vida: la salut mental.

Per què la salut mental ens hauria de preocupar i ocupar més del que ho fa?

Perquè realment afecta totes les esferes de la nostra vida: relacions, qualitat de vida, oportunitats en l’entorn social i laboral, etc. La salut mental va més enllà de tenir una patologia: és un concepte molt ampli, que, si l’ampliem en positiu, aleshores parlem de benestar emocional.

De quines maneres el nostre dia a dia té un impacte amb la salut mental?

Amb l’última crisi econòmica del 2008 hi va haver un augment de l’atur, un augment del percentatge de famílies que van passar a viure sota el llindar de la pobresa, i això va tenir un impacte directe en els indicadors de salut mental. Van augmentar les taxes de suïcidi, les consultes a les xarxes primària i especialitzada. I ara està començant a passar el mateix amb la crisi de la COVID-19. La soledat de moltes persones, la pèrdua de feina, les condicions agreujades de vulnerabilitat… Totes les crisis tenen un impacte en la nostra salut emocional i mental. Això ens ocupa, ens preocupa i afecta a tots i totes, i per això cal fer un esforç global. Perquè això va molt més enllà de tenir un problema greu de salut mental. de fet, a l’Enquesta de Salut Pública de Catalunya que es fa cada any, el segon gran problema que expressa la població és la depressió i l’ansietat.

Què està fent SJd en l’àmbit de la salut mental? Quina és la prioritat de la institució?

SJD és un referent, una gran institució. És una institució que atén amb una mirada molt holística, per promoure la inserció social i laboral. A més a més té incorporat el potencial de docència i recerca, on també és un referent. Jo tenia coneixement de SJd des de l’Administració pública, però ara que estic dins he descobert un altre món que acompanya l’assistència: la solidaritat, la sensibilització, el valor del voluntariat, l’espiritualitat… I en definitiva com s’integren tots aquests valors al model assistencial.

Un dels valors més importants de la institució és que atén persones al llarg de tota la vida (infància i joventut, població adulta i persones grans) i que s’ha especialitzat a donar resposta als col·lectius en situació més vulnerable: persones immigrants, en situació de sense llar, refugiades… I vull posar el focus també en la gent gran i la soledat que moltes pateixen. És un repte social tan rellevant que a gran Bretanya s’ha arribat a crear un ministeri de la soledat.

“Ser solidari és, a més, un factor de protecció de la teva pròpia salut mental”

En aquest sentit, com es vincula salut mental i vulnerabilitat?

Les poblacions més vulnerables tenen major risc de patir problemes de salut mental. I si en algun lloc cal posar els esforços, és aquí. No m’agrada parlar de vulnerabilitat en abstracte, sinó de persones que es troben en situació vulnerable. Vulnerables ho som tots i totes, i justament amb la crisi de la COVID-19 ho hem vist de manera molt evident. Però hi ha persones que per les seves condicions de partida és més fàcil que es trobin en una situació delicada.

Si no hi ha salut sense salut mental, per què en parlem tan poc?

Aquesta poca visibilitat és reflex de l’estigma que té encara la salut mental. Tot i que la població jove ho té més normalitzat i que cada vegada tenim més informació i la gent està més sensibilitzada, socialment encara se’n parla poc. Això no passa amb altres problemes de salut, com per exemple el càncer. Tot és un procés. Als anys 80, per exemple, també hi havia molt estigma amb la sida, però es va treballar bé a través de campanyes de sensibilització, promoció i prevenció, i la societat ho va integrar més.

Quina visió creus que es té majoritàriament en l’actualitat sobre la salut mental?

La gent cada vegada veu que té algú proper, si no és ell mateix, que ha patit algun problema de salut mental. La sensibilitat social ha canviat, el projecte “obertament” ha estat clau per unir moviments en primera persona. Però també és molt important la sensibilització a l’entorn educatiu, als mitjans de comunicació, al propi entorn sanitari, a l’entorn laboral on encara costa molt de dir que es té un problema de salut mental per por a les conseqüències.

En aquest sentit, l’activisme dels moviments en primera persona, format per persones afectades, ha ajudat molt a visibilitzar aquesta problemàtica i reclamar un model d’atenció menys paternalista i més centrat en els drets de les persones.

Què més caldria per acabar de trencar l’estigma?

Són processos que no es resolen d’avui per demà. Una enquesta del departament de Salut preguntava sobre actituds abans i després de les campanyes de sensibilització i hi havia un canvi molt gran. Per tant, l’impacte de les campanyes hi és i cal seguir-ne fent. També dona molta visibilitat que personatges del món de l’esport o la cultura que hagin patit algun problema de salut mental ho comparteixin amb normalitat. I aconseguir un desplegament del model d’atenció comunitària: que les persones que pateixen un problema de salut mental puguin viure en pisos i de manera autònoma, amb un vida social i laboral totalment integrada a la societat.

Amb quines prioritats hem d’abordar la salut mental?

Hi ha tres ingredients bàsics: promoció, prevenció i sensibilització. Cal invertir en la promoció i la prevenció, sobretot entre la població infantojuvenil, perquè tot allò que puguem detectar i atendre a temps, ajudarà a tenir unes millors condicions en l’etapa adulta.

Cal fer-ho, a més, amb un model multidisciplinari i, en el cas dels adults, posant èmfasi en la inserció laboral. Hi ha molts estudis que demostren que disminueixen les urgències i la hospitalització en totes aquelles persones que tenen un entorn laboral positiu: major funcionalitat i millora de la qualitat de vida. Per això cal també sensibilitzar les empreses. Cal un abordatge on tothom en formi part: les persones afectades, les famílies, els professionals, l’entorn laboral, el social, etc.

Quin vincle creus que hi ha entre la salut mental i la solidaritat?

No hi ha salut mental sense solidaritat ni solidaritat sense salut mental. La solidaritat és important per a la salut mental, però ser solidari és a més un factor de protecció de la teva pròpia salut mental.

És aquest doble vessant un dels aspectes que més m’ha impactat d’aquesta institució. Cuidem persones amb problemàtica de salut mental. Però, alhora, facilitem la implicació del voluntariat, d’empreses col·laborades, de joves que participen en projectes socials, en definitiva, persones que a través de la seva solidaritat s’impliquen en l’entorn i alhora això els reporta, segur, alguna cosa positiva en la seva pròpia salut mental.

Tenir una mirada àmplia és important. Sí, i la meva trajectòria ho demostra. He treballat 26 anys en l’àmbit de la salut mental al departament de Salut de Catalunya, 15 anys com a responsable del Pla director sobre salut mental i addiccions. des de l’Administració tens una sola mirada, molt rica però única, i és important saber què passa a les institucions i als serveis. Per això fa poc més d’un any se’m va presentar aquesta oportunitat de treballar en una gran institució i conèixer i tenir aquesta altra mirada i alhora amb un gran objectiu: desenvolupar un pla estratègic institucional. És un gran repte i estic molt contenta de formar-ne part.

En què t’enriqueix treballar amb la salut mental?

En l’àmbit professional et dona l’oportunitat de conèixer molts sectors, cosa que altres especialitats mèdiques no et donen. La salut mental té un entorn molt enriquidor, col·laborador, reivindicatiu i amb molta mirada i visió positiva. Et permet conèixer l’àmbit educatiu, social, judicial i laboral, i també potencia la interrelació amb professionals, amb entitats però també amb associacions i moviments en primera persona. Però, sobretot, també m’ha enriquit molt en l’àmbit personal. Per a mi, més que una feina és part del meu projecte vital.

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES XARXES

WordPress Lightbox Plugin
Scroll to Top