“Si m’haguessin dit que estaria fent tot el que faig, no m’ho hagués cregut”

joelclavel_testimoni_mosaic_600

En Joel Clavel és usuari del Projecte Mosaic, que treballa per oferir un servei integral als malalts mentals de la comarca del Bages, més enllà del tractament mèdic. L’objectiu del projecte és aconseguir esdevenir una veritable eina i recurs en l’atenció a les necessitats socials, de lleure i laborals de les persones que tenen una malaltia mental, però amb plena coordinació amb la part sanitària, de tal manera que el centre de l’activitat és la persona.

Joel Clavel | usuari del Projecte Mosaic

Parla’ns de la teva malaltia Joel…

Als disset anys em van diagnosticar depressió major. Aquesta depressió la vaig superar, vaig deixar de medicar-me i tot, vaig estar uns tres anys sense medicació i llavors vaig tenir una recaiguda, i en aquesta recaiguda em van diagnosticar trastorn bipolar.

De què t’ha servit participar en aquest Projecte?

El que normalment fa un malalt mental com per exemple jo, és tancar-te, aïllar-te, tancar-te a casa teva, tancar-te en tu mateix. Llavors el venir al club social el que m’ha fet és obrir-me als demés, fer amics aquí, de fet la meva parella la vaig conèixer aquí, amb qui estic actualment, i això t’obliga. T’obliga a comunicar-te amb els demés, també et dóna una rutina, venir aquí cada dia, no quedar-te tancat a casa.

Què els hi diries a altres persones que recentment han estats diagnosticades amb una malaltia mental?

El que s’ha de fer és acceptar aquesta malaltia i un ha d’acceptar que està malalt, perquè fins que un no accepta que està malalt és impossible que puguis conviure amb la malaltia. Si sempre estàs fugint de la realitat i tu et dius a tu mateix “no estic malalt”, no pots mai fer-li front. Si m’haguessin dit fa temps que estaria fent tot això que estic fent ara, no m’ho creuria. Sempre he tingut tendència a tenir l’autoestima molt baixa, perquè no em veia capaç, no em veia amb cor de fer les coses i ara cada vegada, com més autoestima tens més coses fas, com més coses fas més autoestima tens, i llavors vas evolucionant i vas creixent com a persona i diguéssim que la malaltia mental queda ja en un segon pla.

És important que la gent doncs sigui més receptiva, sigui més de ment oberta

Com creus que veu la societat a les persones amb malaltia mental?

Un no és un diagnòstic, un no és un bipolar, un no és un esquizofrènic. Un és una persona que té potser un trastorn bipolar, que té una depressió, que té esquizofrènia. Però a part d’això, personalment, també tinc les meves qualitats, les meves aficions, el meu caràcter, les meves virtuts i els meus defectes.

La gent té por al que desconeix, i com ho desconeix llavors decideix posar barreres i en el cas de la malaltia mental també passa això. La gent decideix, pensen que un que té una malaltia mental doncs a la força aquesta persona ha de ser perillosa, ha de ser violenta.

I de quina manera canviaries aquesta percepció social?

És important que la gent doncs sigui més receptiva, sigui més de ment oberta, però és com t’he dit, depèn molt de nosaltres, dels que tenim una malaltia mental. O sigui, hem de diguéssim predicar amb l’exemple. Jo crec que el que és l’estigma, la discriminació als malalts mentals, encara queda molt recorregut per fer, però que es pot aconseguir, es pot aconseguir amb temps, amb molta persistència i molta feina.

SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES XARXES

WordPress Lightbox Plugin
Scroll to Top