L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i Zurich España, en col·laboració amb Z Zurich Foundation, han presentat Henka: creixent en benestar emocional, un programa que té com a objectiu promoure el benestar emocional dels joves d’entre 12 i 16 anys, i fomentar la sensibilització social per tal que la seva salut mental sigui una prioritat a l’entorn educatiu. Les actuacions previstes en aquest programa, que està dirigit a tota la comunitat educativa i tindrà una durada superior als tres anys, es duran a terme a Catalunya, la Comunitat de Madrid i altres zones d’Espanya.
A Catalunya, el projecte té el suport de les conselleries d’educació i de salut, i està alineat amb les estratègies del Pla director de salut mental i addiccions per impulsar la promoció i la prevenció de la salut mental en la població infantil i juvenil.
El programa té com a objectiu que els joves afrontin de manera saludable les adversitats mitjançant eines que promouen el desenvolupament de les seves capacitats de resiliència, com a factor protector. D’aquesta manera, es redueix el risc que pateixin un trastorn de salut mental i també l’impacte negatiu que poden tenir molts problemes en el seu benestar.
450 escoles d’arreu d’Espanya
Els responsables esperen que el programa impacti positivament sobre més de mig milió de persones, sobretot alumnes, però també familiars, mestres i altres col·lectius. Unes 450 escoles estaran implicades en aquesta iniciativa, més de 70 de les quals són escoles d’entorns vulnerables.
El programa s’iniciarà amb els infants de 12 anys, perquè es considera que es troben en un període evolutiu caracteritzat per una gran capacitat per aprendre, que són claus per treballar en prevenció. Els seus familiars, mestres i altres agents de socialització rebran formació en promoció i desenvolupament d’habilitats de resiliència per part dels especialistes de Sant Joan de Déu, perquè puguin posar en marxa el programa de manera autònoma en el context educatiu.
Per adquirir aquestes habilitats, es faran tallers d’aprenentatge socioemocional, aprenentatge d’estratègies d’afrontament, etc., i un cop assolides, els adolescents i els cuidadors podran valorar la seva experiència i desenvolupar un pla d’acció que permeti incorporar els aprenentatges a la cultura dels centres, perquè el benestar emocional es converteixi en un més dels eixos principals del seu projecte educatiu.
Fòrums biennals sobre benestar emocional juvenil
Per tal que la iniciativa suposi una transformació en la manera com s’aborda el malestar emocional i els problemes de salut mental dels adolescents i joves, el projecte inclourà l‘organització d’espais de reflexió, debat i intercanvi de coneixement en què participaran representants de l’administració pública; especialistes en desenvolupament i salut mental infantojuvenil, pedagogia i educació emocional; joves, agents socials i ciutadans en general. Seran biennals. La primera se celebrarà a Barcelona el 2024 i la segona, a Madrid el 2026.
Amb aquest mateix objectiu es duran a terme campanyes de sensibilització basades en la sèrie documental #JoHoCanvioTot, i es potenciarà la plataforma SOM Salut Mental 360, un projecte que es va engegar fa tres anys i que ja és un referent en salut mental a Espanya i Amèrica Llatina, amb més de 40.000 visites mensuals.
16 % de joves amb trastorns de salut mental
La probabilitat que els joves pateixin un trastorn mental ha mostrat una tendència creixent en els darrers anys i s’ha accentuat amb les conseqüències de la pandèmia de la COVID 19. El 15,9 % d’aquest sector de la població va declarar el 2021 haver patit algun trastorn de salut mental.
Els problemes que impacten en el benestar emocional dels adolescents són de diferents tipus. D’una banda, hi ha els trastorns mentals, com els trastorns de l’espectre de l’autisme, els trastorns psicòtics, el TDAH, o els trastorns de la conducta alimentària, gran part dels quals (75 %) s’inicien a la infància i primera joventut.
D’altra banda, el malestar psicològic es distribueix en un ampli ventall de gravetat, i no tot són trastorns mentals. De fet, gran part de l’increment de la demanda actual d’assistència i ajuda prové del malestar associat a, entre d’altres, el consum abusiu de pantalles, l’assetjament i les relacions interpersonals abusives, la violència filioparental, i la generalització a la població de conductes anteriorment restringides a l’àmbit clínic, com són la conducta autolesiva no suïcida. Tot plegat, té un impacte negatiu sobre la salut mental dels adolescents.
Els especialistes en desenvolupament infantil i juvenil han identificat la resiliència com un constructe, amb validesa científica i que engloba tot un seguit d’eines personals (capacitats socioemocionals i cognitives) que determinen el nivell de vulnerabilitat personal davant de les dificultats i esdeveniments vitals que generen desequilibri i malestar.
Actualment, tots els programes en l’àmbit internacional dirigits a la promoció de la salut mental en infants i joves es basen en el concepte de resiliència, com a eix vertebrador, per millorar les relacions socials, el rendiment acadèmic, la participació i la integració social.
