Nos hemos unido a la Jornada del DOMUND y con ella iniciamos también la Semana de la Solidaridad, este año más necesaria que nunca en todo el mundo. Es por eso que damos voz a profesionales de la Orden Hospitalaria San Juan de Dios para que nos hablen de sus experiencias alrededor de la solidaridad y la Cooperación Internacional. Con la vivencia de Emma Gómez, directora enfermera del Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, seguimos compartiendo unas experiencias que han cambiado muchas vidas.
Emma Gómez | Directora infermera de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Els dies previs a el viatge em sentia en algun punt intermig entre la por i la il·lusió. Just abans d’aterrar i mentre miràvem per la finestra un mar de núvols, vaig preguntar … “Marta, de quin color és Sierra Leone?”. I la Marta, amb els seus ulls turquesa i brillants per l’excitació em va respondre ràpidament: “Roja, vermella i verda”. Després les dues vam tornar a mirar per la finestreta de l’avió envoltat de blancs i grisos. Ella, amb el desig del retrobament; jo, amb l’emoció de la descoberta.
Encara dins de l’avió recordo al Germà Fernando amb la mirada somiadora, i al Jordi, amb aquella motxilla màgica que sempre el va acompanyar durant el viatge. L’arribada a l’Hospital va ser com un somni. Els meus sentits estaven alerta de tot.
El meu encàrrec pivotava sobre dos aspectes bàsics: Les Infermeres i la continuïtat assistencial. I tutoritzar la directora Infermera de l’hospital, incorporada feia tot just sis mesos.
Hi havia preparat a Barcelona una presentació relacionada amb la continuïtat assistencial. M’incomodava una mica la idea d’explicar com havia de fer les coses a un equip que tenia un entorn que m’era molt desconegut, amb una cultura molt diferent a la nostra i amb uns recursos també diferents dels que disposem al nostre medi. La presentació va ser molt ben rebuda per l’equip i a l’acabar semblaven satisfetes amb la metodologia que vam oferir.
També havia preparat un tutorial sobre una reflexió al voltant de la gestió de recursos i equips i sobre el lideratge. Com que vaig tenir l’oportunitat d’assistir lsa “meetings” d’alguns dels equips d’infermeres, vaig aprofitar per preguntar-los sobre problemes que podien tenir diàriament. Les infermeres d’Urgències, per exemple, no disposaven d’un estoc de fàrmacs en la unitat i els temps s’allargaven pellirosament en algunes ocasions. Per millorar la situació, vam fer un llistat d’estoc bàsic amb el Farmacèutic, que els permetés administrar els medicaments més urgents de manera més ràpida.
Les infermeres de Pediatria tenien dificultats perquè el metge de guàrdia s’acostés a la unitat a prescriure medicaments de pal·liació de símptomes. També van treballar la possibilitat d’obtenir els fàrmacs gestionant la signatura de la recepta des de la pròpia Farmàcia i en el matí següent.
Em feia il·lusió estar en una classe de l’Escola d’Infermeria. “Parla’ls de filosofia”, em va dir el Brother Michael. El millor … les preguntes. Posaven de manifest la diferència cultural i la seva realitat. ¡Vaig aprendre amb ells!
En resum, va ser una experiència professional i vital inoblidable.
