Més de 600 persones en situació de risc d’exclusió han estat formades per cuidar a domicili a persones amb dependència.
Aquest programa de servei d’atenció domiciliària té com a objectiu contribuir en els valors de cuidar i integrar conjuntament. Aquesta formació a persones en risc d’exclusió social assegura una atenció als qui han perdut autonomia personal o tenen problemes derivats de l’envelliment. Al mateix temps, contribueix en la inserció laboral de les persones que estan en situació de vulnerabilitat.
Tal i com va explicar Ana Pérez Carmona, directora de la Fundació d’Atenció a la Dependència de Sant Joan de Déu, “atendre les persones en situació de vulnerabilitat física, cognitiva mental o social més que un repte, és un compromís.” Entre l’any 2012 i 2018, la Fundació d’Atenció a la Dependència Sant Joan de Déu (FAD) amb la col·laboració de Càrites Diocesana de Barcelona ha format un total de 665 persones que, de forma professionalitzada, podran atendre a les persones en situació de dependència. Aquest pla inclou les tècniques i adaptacions necessàries per desenvolupar una atenció a la seva llar, i la capacitat per identificar els canvis d’una persona per activar l’atenció preventiva. Les dues entitats, Sant Joan de Déu i Càrites, han explicat que amb aquest programa es comprometen a garantir una ocupació estable i digna i que cal potenciar la inserció laboral de llarga durada dels col·lectius afectats per la precarietat laboral, com són els joves, les persones amb baixa formació, els migrants o les dones.
De l’any 2012 al 2018 un 65% dels professionals que van realitzar el curs estan treballant, i la majoria amb contractes de durada superior a l’any. Els cuidadors i les cuidadores han explicat que aquesta experiència els ha canviat la vida. Ángel Custodio Burgos, per exemple, ha dit que la formació li ha ensenyat a “tenir molta empatia i a saber com es poden arribar a sentir.” La Raquel Cervera, que també és cuidadora, destaca un dia de la formació: “Sempre recordaré quan ens van explicar el que som nosaltres i el que són les persones que cuidem. Elles són com un arbre que necessita un suport, i nosaltres som aquest suport. Em va quedar gravat: jo sóc aquest suport.”