“Som una part de la societat que en general passem per desaparcebuts, però ara ho estem donant tot”, explica en Santi Gabarro, gerent de l’empresa Brins. Amb la COVID-19 han passat de fer llençols amb teixits d’alta qualitat a fabricar mascaretes. Ja en porten 14.000, i moltes les han donat a Sant Joan de Déu. La seva història és un exemple de com la solidaritat és una cadena, que es forma quasi bé sense que ens n’adonem quan més ho necessitem.
“Quan vaig veure que que faltaven mascaretes, vaig pensar: tenim goma, tenim teixit i tenim màquines. No fer-hi res seria absurd”. En Santi Gabarro va començar amb el seu equip de costureres a fabricar mascaretes ara fa unes cinc setmanes. Quan la majoria d’elles es van posar malaltes, una amiga es va oferir per ajudar-lo a seguir amb la tasca. El dia següent ho va dir a les companyes del seu club de costura i ara són 90 persones implicades que des de casa seva fan que això sigui possible. “Va ser molt bonic quan vam veure que de sobte hi havia més gent que es volia afegir. A poc a poc hem creat una espècie de circuit: aquí tallem la roba, elles les cusen, uns altres tallen la goma i després fem paquets i enviaments”. En Santi explica que tot això no seria possible si cada persona no hi hagués posat el seu granet de sorra. “Se’m va acabar la goma i un amic meu que en fabrica me’n va enviar, i un altre que ara no feia servir la seva furgoneta, es va oferir per repartir les mascaretes. És una cadena feta de la solidaritat de tothom!”
D’aquesta manera, han pogut donar mascaretes a centres de Sant Joan de Déu, com Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, la Fundació Germà Tomàs Canet, Sant Joan de Déu Serveis Socials València, o el Bayt al-Thaqafa, i també a d’altres entitats com Assis o Fundació Arrels.
Més enllà de la producció, el procés és molt bonic: “Són les dues cares de la moneda: les dones que cusen ajuden a molta gent, però fer-ho també les ajuda a elles perquè senten que estan fent una cosa molt útil amb el seu temps.” Una de les costureres, la Dayana Añez, explica per ella és molt nou: “mai hagués pensat que entre tots i totes poguéssim fer tant. Una mascareta senzilla té molts passos, però veure com diferents persones la fan possible és molt bonic.” Algunes, fins i tot, amaguen bombons i xocolatines entre les mascaretes. “Ens fa la vida més dolça… i més en aquest moment!”, diu la Dayana.
“D’una bona intenció n’ha sorgit tot això i és molta feina”, diu en Santi. “Però també hi ha detalls al dia a dia que són molt bonics. És un festival d’emocions”, resumeix.
Aquesta és una de les històries que formen part de Les Cares de la Vulnerabilitat. Coneix-les totes!