Dia Mundial Persones Sense Llar 2020

dijous, 26 novembre, 2020
Un banc al carrer.

Aquest any, a causa de la pandèmia no es faran moltes de les activitats presencials que commemoren aquest dia però volem seguir conscienciant sobre la problemàtica del sensellarisme arreu del món.

Cada any al novembre se celebra el dia mundial de les persones en situació de sense llar. La crisi econòmica i social, que s’ha vist agreujada per la COVID-19, ha tornat a colpejar un col·lectiu que ja era vulnerable prèviament per una manca d’habitatge i programes contra l’exclusió social. Amb l’establiment del confinament i del toc de queda, la situació d'aquestes persones empitjora: a més de tenir més dificultats per cobrir necessitats bàsiques, poden patir més inseguretat perquè queden exposades al carrer i poden ser sancionades. A més s'ha constatat un increment de persones sense llar degut a que moltes famílies s'han vist al carrer al quedar-se sense feina o tenir previament a la pandèmia una situació econòmica precaria.

Més de 40.000 persones viuen a Espanya en situació de sense llar. Els factors que incideixen en el risc de les persones a sofrir exclusió social greu i exclusió residencial són de caràcter estructural, institucional, relacional i personal. I totes aquestes variables es combinen de formes molt diferents en cada cas. Així, cada persona és fruit d'un procés i una història única i irrepetible, i amb aquesta mirada personal ha de ser també acompanyada.

Encara que tradicionalment s'han considerat persones sense llar aquelles que viuen al carrer, els últims anys s'ha apostat per una definició de sensellarisme que contempla altres formes derivades de l'exclusió residencial que no tenen per què ser visibles al carrer: persones que viuen en equipaments per a persones sense llar o que resideixen en un habitatge insegur o inadequat. Parlar de sensellarisme, en lloc de persones sense llar, és deixar de posar el focus i la responsabilitat en la persona i posar-lo en la problemàtica i en un sistema que exclou i deixa al marge a moltes persones. 

A Sant Joan de Déu treballem, a través dels albergs, centres residencials i els pisos d'inclusió social, en programes solidaris que cobreixin les necessitats bàsiques de les persones que s'han quedat sense llar, i intervenim amb programes d'acompanyament social, formatius i d'inserció laboral, que potencien la recuperació de la plena autonomia. A més trenquem estigmes i acostem a la societat a aquests col·lectius a través d'eines de sensibilització, com el recent Escape Room 'La Madriguera' i visites als centres amb empreses, escoles i persones col·laboradores.

Aquest any, per exemple, Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona ha obert un nou centre residencial exclusiu per a dones a Barcelona, La Llavor. Es tracta d'un equipament pioner a la ciutat que donarà sortida a una realitat molt oculta i silenciada: la de les dones que pateixen sensellarisme. Sovint, el sensellarisme femení es viu més de portes cap a dins i està estretament relacionat amb la violència de gènere i situacions d'abús.  

De igual manera, centres com Sant Joan de Déu València, Sant Joan de Déu Serveis Socials Mallorca o la Fundación Jesús Abandonado a Múrcia continuen treballant, tot i les dificultats, per donar suport i acompanyament a totes aquestes persones.

El dia mundial del sensellarisme és un bon moment per prendre consciència sobre la complexitat d'aquests fenòmens, lluitar contra les causes que provoquen aquesta exclusió social i lluitar pels drets de totes les persones, a més d'escoltar les experiències de testimonis que ens parlen en primera persona d'aquesta realitat. Us animem a escoltar-los a la nostra web de batecsSJD.

Ens agrada cuidar