Avui, 4 de març, ha tingut lloc la VI Trobada d’empreses col·laboradores de Sant Joan de Déu, organitzada per l’Obra Social de Sant Joan de Déu, a l’edifici RISE Center, ubicat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu.
Professionals de 38 empreses, juntament amb representants de diferents centres de Sant Joan de Déu, ens hem trobat per compartir experiències i reflexionar sobre la soledat no desitjada a l’entorn laboral.
La soledat no desitjada afecta 30 milions de persones a tot Europa. No parlem només de persones grans, sinó que aproximadament 1 de cada 5 persones entre 25 i 65 anys se senten soles. És més, aquesta soledat no volguda té un impacte econòmic directe en l’empresa. Provoca desmotivació, reducció de la productivitat, més baixes laborals o una elevada rotació de personal, especialment en les persones més joves. S’estima que la despesa per reducció de la productivitat arriba als 7 milions d’euros anuals a Espanya.
Sebastià Santaeugènia, gerent del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha donat la benvinguda al RISE Center que, dotat amb les últimes tecnologies, acull uns 200 investigadors de Sant Joan de Déu i els principals centres de recerca i universitats d’Europa que treballen en més de 160 projectes de l’àmbit de la salut mental. Com ell afirma, “és un espai, amb la mateixa vocació que el propi Parc Sanitari SJD, totalment obert a la recerca, tant arquitectònicament com humanament. La idea és ser un espai de confluència que permeti avançar en projectes d’investigació però també que serveixi per trencar estigmes”.
Per la seva banda, Juanjo Ortega, director de l’Obra Social Sant Joan de Déu, ha destacat que la soledat no desitjada està molt present en tots els àmbits, en totes les persones (fins i tot les presents), i ha fet un paral·lelisme amb el fundador de l’orde hospitalari: “Segurament Sant Joan de Déu es va trobar també molt sol fa 500 anys, quan lluitava defensant els més vulnerables, especialment aquells que patien una malaltia de salut mental. Ara, com a entitat solidària que som, ens hem hagut d’adaptar als nous temps, afrontant noves realitats amb col·lectius que també es troben sols, però acompanyant-los amb el mateix carisma que el nostre predecesor: l’hospitalitat”.
En aquesta trobada, Francesc Torralba, filòsof, teòleg i catedràtic de la Universitat Ramón Llull, ens ha parlat sobre la soledat no desitjada i l’impacte que té a les organitzacions amb la reflexió ‘La soledat, més enllà dels tòpics’. Per a ell, és important diferenciar entre la que és volguda i la que no és desitjada: “Hi ha una soledat que busquem, per reflexionar sobre la nostra vida, sobre les nostres relacions i, fins i tot, per crear. Aquesta soledat és positiva. Però hi ha la soledat imposada, la que sent una persona que no vol estar sola, però que pateix la indiferència de la societat. La primera pot ser fecunda i s’ha de saber respectar. La segona, exigeix la resposta solidària, l’acompanyament”.
Torralba ha afegit que la soledat no desitjada “és un fenomen multicausal amb diferents graus de vulnerabilitat i no sempre és fa visible, especialment en l’entorn laboral”. Per què no diem que ens sentim sols o soles a l’entorn laboral? “Primer, per la velocitat en la que vivim, que no permet la conversa o aturar-se a interessar-se per com es troba l’altre. Hi ha una relació directa entre soledat no desitjada i l’acceleració, hi ha una manca de temps a causa de l’autoexplotació de la persona. La segona, per por a exposar la pròpia vulnerabilitat, tot i que és un tret comú a totes les persones. Por a ser considerat no vàlid pel lloc de treball. Tercera, pels prejudicis a ser considerats diferents, el que crea murs invisibles entre els uns i els altres fent grups tancats. I, quarta, pel desconeixement de l’altre. Encasillem les persones en el rol de la tasca que fan, en comptes de pensar en elles com a persones amb vides privades, familia, problemes personals, etc. i això no facilita crear aquests espais de conversa”.
El filòsof s’ha reafirmat en la idea de que “la soledat no desitjada aflora quan sortim del rol al que estem assignats i no sempre és possible si no ens donem un temps per cuidar, cuidar de l’altre, per això necessitem d’antídots. Quins serien? A les organitzacions, a les empreses, cal un lideratge que cuida, amb cura. I així millorarà el rendiment”. Per això ha instat els presents a “donar pauses, temps per veure l’altre, a buscar pretextos a través d’activitats externes (com la Magic Line SJD) per veure aquesta persona en un altre context que doni espai a l’empatia, a l’afinitat, a expressar aquesta soledat no desitjada per poder detectar-la i posar solucions”. També, diu ell, “s’han de crear organs específics dins l’organització o empresa que ens permeti expressar-nos lliurament, confidencialment.”
A continuació hem assistit a la taula rodona ‘Fent front a la soledat no desitjada’ moderada per Dalia Silberstein, directora de Esade Center for Social Impact. Silberstein ha iniciat l’intercanvi d’experiències exposant que “buscar ajuda per a la gestió de la salut mental o emocional és un tema cultural” posant com a exemple que al seu país, Argentina, “està molt normalitzat que tothom que s’ho pot permetre faci sessions amb el psicòleg”.
Claudio Drapkin, soci fundador de Solorelatio i cocreador de la guia ‘Soledat no desitjada a l’entorn laboral’ de Sant Joan de Déu, creu que és imperatiu un lideratge responsable per detectar i pal·liar-la en les organitzacions: “Hem d’estar presents per l’equip. Crear contexts de confiança sent sincers, demostrant competència i aprofitant el que hem après. S’han de complir els acords establerts, responsabilitzar-se i buscar l’equilibri. S’ha de saber exigir, creure en el talent de l’equip, a l’hora que s’ofereix la pròpia experiència per buscar opcions i sortides en aquest tipus de situacions. S’ha de saber crear espais de seguretat, però també espais de possibilitat”.
Per la seva banda, Sheila Garcia, talent Management & Wellbeing Leader a NTT Data, ens ha compartit l’experiència de la seva empresa: “La complicació més gran per abordar la soledat no volguda a l’entorn laboral és que la major part de les persones no han rebut cap mena d’educació emocional. Per això, a NTT Data s’han creat espais d’acompanyament (com fer activitats junts, per exemple) i espais de canvi de “mindset” en els líders d’equips. No cal intentar buscar una solució immediata a un problema, ser resolutiu és un patró típic en la gestió de l’empresa, sinó deixar espai perquè la persona pugui conversar i així obrir-se“. Per a ella hi ha una consigna que intenta transmetre i aplicar: “Atura’t, accepta, escolta i actua”.
La taula rodona també ha comptat amb la participació de Diana Casellas, responsable de Sensibilització de Sant Joan de Déu, que ha reivindicat “l’acompanyament dels col·lectius vulnerables mirant d’entendre a la persona. Què l’ha fet trencar-se o aillar-se? Què és el que ha causat sentir-se sol o sola?”. Per això proposa “acompanyar des d’una mirada holística. Les empreses també ho podeu fer així ja que és important no delimitar el problema de la soledat no desitjada només en l’àmbit de la salut. L’hem de situar també en l’àmbit social, perquè afecta a totes les persones en algun moment de la vida. La soledat no desitjada no és una malaltia, es una problemàtica social que demana que recuperem les xarxes d’interacció“. I ha conclós: “la força d’un equip no és només les habilitats o capacitats professionals de cadascú, sinó també la capacitat de crear vincles. Tothom podem patir soledat no volguda però també podem ser agents per trencar-la”.
La trobada ha finalitzat amb un refrigeri, que ha permés a les persones assistents tenir una estona per compartir les seves experiències, i amb una visita, en dos grups, pel recinte del Parc Sanitari SJD. Aquesta visita guiada ha permès conèixer de més a prop els projectes vinculats a salut mental. D’una banda, el Dr. Josep Maria Haro, director de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari SJD ha explicat l’innovador edifici RISE i el projecte associat SOMrise. I, per l’altre, el Dr. Antoni Serrano, director de la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari SJD ha posat en valor l’atenció integral de Sant Joan de Déu per promoure la salut i l’autonomia de les persones que atenem oferint serveis sanitaris i socials especialitzats i individualitzats.
Si vols saber més sobre els projectes que s’han presentat a la trobada o la Guia ‘Soledat no desitjada a l’entorn laboral‘, pots contactar-nos a través de l’email solidaritat.empresas@sjd.es
Fotografies (c) David Fernández