Aquest 2023 es compleixen deu anys des que va començar l’epidèmia de l’Èbola. El virus va afectar greument tres països de l’Àfrica Occidental entre 2014 i 2016. L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, present a la regió des de fa més de seixanta anys, compta actualment, a Libèria i a Sierra Leone, amb dos hospitals, quatre clíniques i una escola universitària d’infermeria. Amb el documental ‘Ébola. La vida después’, Sant Joan de Déu vol mostrar com ha impulsat diferents projectes de cooperació per reforçar la xarxa sanitària, que va quedar seriosament malmesa després de l’epidèmia, posant el focus en la salut comunitària i materno infantil.
Amb la realització del fotoperiodista Pablo Tosco, premi WorldPress Photo 2021, i la participació dels directors de l’Hospital San José de Monrovia (Libèria) i de l’Hospital Sant Joan de Déu de Lunsar (Sierra Leone), així com a supervivents de l’Èbola i professionals dels dispositius sanitaris de l’Orde en aquests països, el documental narra els aconteixements passats i la situació present. A partir dels fets que van desfermar la crisi durant el brot, la pel·lícula fa un viatge fins al present per mostrar com Sant Joan de Déu ha enfortit els sistemes de salut d’atenció primària a través dels projectes de cooperació internacional de Juan Ciudad ONGD.
Gonzalo Sales, director de Juan Ciudad ONGD, comenta que després de l’Èbola va haver-hi un replantejament en l’enfocament de les nostres intervencions, ja que era imprescindible treballar estreament amb les comunitats locals que havien quedat completament desateses i recuperar la seva confiança. Així va ser com van sorgir els programes d’atenció primària enfocats a l’atenció i prevenció de malalties prevalents, com la malària, VIH i tuberculosi, a més de prioritzar l’atenció materno infantil que continua essent una emergència“.
A Sierra Leone, l’Orde Hospitalari va obrir el 2021 una Clínica de Salut Comunitària al municipi de Marampa, per dur els serveis sanitaris a una població de bora 15.00 habitants repartits en 19 comunitats camperoles de difícil accés. La iniciativa s’emmarca en un programa d’atenció primària, impulsat per l’Hospital Sant Joan de Déu de Lunsar, en què també s’hi han construït pous per a facilitar l’accés a l’aigua potable i periòdicament es realitzen campanyes de vacunació infantil, seguiment prenatal i promoció de la salut a menors de 5 anys. Com a resultat, més de 150.000 persones s’han beneficiat els darrers 5 anys.
A més, aquest enfocament de salut comunitària també s’ha implementat a la Clínica de Sant Joan de Déu de New Kru Town, un dels barris marginals més grans de Monrovia, la capital de Libèria, on l’èbola va causar estralls. Allà, tal com explica al documental l’administradora del centre, Victoria S. Zayzay, el desnodriment infantil és un problema molt greu i la majoria de les mares que atenen són menors d’edat sense recursos econòmics. Actualment, grècies al programa d’atenció primària de New Kru Town, cada any s’atenen a 1.9000 persoens, de les quals el 80% són infants menors de 5 anys i la resta, dones embarassades o en seguiment després del part.
El documental ‘Ébola. La vida después’
A la presentació del documental, Gonzalo Sales també va explicar que després de l’epidèmia de l’Èbola “s’està fent un gran esforç per impulsar la construcció de capacitats, i per això es va posar en marxa des d’aquesta clínica un projecte d’empoderament de dones, que ha permès en la seva primera edició l’any passar, formar 116 dones a través de la producció i comercialització de sabó per a higiene personal i de la roba. Una iniciativa que ha resultat un èxit i que s’ampliarà com a conseqüència de la gran demanda que ha suscitat“.
La pel·lícula s’ha gravat a Libèria i a Sierra Leone aquest any 2024, dura 35 minuts i ja està disponible. Aquí pots veure‘l sencer.
Cooperació internacional
Juan Ciudad ONGD és l’organització de cooperació internacional per al desenvolupament fundada per l’Orde Hospitalari a Espanya l’any 1991, per a promoure el dret a la salut. Una entitat que el 2023 va desenvolupar 36 projectes per un import total de 1,3 milions d’euros, a tretze països d’Àfrica i Amèrica Llatina, beneficiant de manera directa prop de 300 mil persones.