Oriol Bota ocupa el càrrec de director des de l’any 2009 amb l’objectiu de fer un projecte d’activació de la societat i de creació de comunitat treballant des d’una base solidària. Alguns dels primers reptes han estat la renovació del discurs de l’Obra Social i l’augment de la captació de fons a través d’una major sensibilització.
Oriol Bota | Director de l'Obra Social Sant Joan de Déu
Quina evolució ha seguit l’Obra Social Sant Joan de Déu en els últims anys?
Nosaltres treballem per fases. La primera fase va consistir en modernitzar el discurs de l’Obra Social, és a dir, deixar clar que no som una entitat reactiva sinó que som proactius. També era necessari obrir les finestres perquè entrés aire de fora. Nosaltres no estàvem en l’imaginari o el pensament de la gent com una entitat solidària, sinó que érem una entitat professional de la salut o de l’àmbit social. Necessitàvem esdevenir una institució basada en la solidaritat i, per fer-ho, el més important era sembrar i tenir clar què comunicàvem per tal de poder recaptar fons i implicar la societat.
En la segona fase vam fer un salt endavant. Ho vam aconseguir creant una web potent, un programa d‘Escola Amiga efectiu, una línia d’ingressos nous amb la introducció de productes solidaris, aconseguint nous socis i engegant la mobilització de la Magic Line. Per tant, vam iniciar una línia de creixement en temes de reputació i professionalització.
La tercera fase, en la que estem ara, inclou el fet de posar en marxa noves campanyes i accions que ens facin ser referents en el sector.
De quina manera us organitzeu com a Obra Social?
Fins ara hem treballat en una estructura de petit grup en què tots ho fèiem tot, d’adaptació mútua, treballàvem en grups que es muntaven i es desmuntaven. Ara tenim una estructura en què la gestió és diferent de la innovació i, per tant, els de gestió han de gestionar i els d’innovació han d’innovar. Hem d’intentar aixecar sempre la mirada. Els equips estan formats per persones que tenen les seves pors, els seus neguits, les seves il·lusions i això és una de les coses que hem de saber cuidar. Quan aconseguim desenvolupar un projecte, a mi em fascina l’energia de la gent fent coses. Fer que un equip es multipliqui amb la seva energia és apassionant.
Quan aconseguim desenvolupar un projecte, a mi em fascina l’energia de la gent fent coses.
La participació ciutadana és fonamental per vosaltres. De quina manera convenceries a algú perquè entrés a formar part de l’Obra Social, sigui com a soci o com a voluntari?
A una persona que vingués a fer de voluntària, li diria que, a diferència d’altres organitzacions, el que volem és el millor d’ella. És a dir, hi ha gent que diu “jo tinc un matí lliure” i jo li dic gràcies, però hi ha gent que diu “jo tinc un matí lliure i sóc fotògraf”. Nosaltres volem un fotògraf, no un matí lliure, “dóna’m el que tu saps i, per tant, sigues voluntari o voluntària perquè el que tu saps és el que nosaltres volem”. D’acord amb això, hem d’anar trobant els camins.
A una persona que li interessés ser sòcia, li diria que l’Obra Social vetllarà perquè els seus diners tinguin un bon destí i que nosaltres estem per fer de nexe entre la societat i els col·lectius atesos als centres. No som recaptadors sinó que som un aliat perquè volem que aquestes persones ens acompanyin durant molt temps.
Quines maneres té la societat de ser solidària amb Sant Joan de Déu?
Hi ha moltes maneres de col·laborar i fer coses a favor nostre: organitzar un berenar, un aniversari, una cursa, un casament o un concert… esdeveniments que es converteixen en iniciatives solidàries. En aquest sentit, també hi ha l’opció d’obrir un repte a través de la plataforma elmeugradesorra.org. I, per suposat, necessitem persones que, amb el seu suport econòmic continuat, ens ajudin a donar estabilitat als projectes que duem a terme.
Les empreses tenen la possibilitat de personalitzar productes solidaris Sant Joan de Déu per felicitar aniversaris, per celebrar el Sant Jordi o per regalar per Nadal. Un detall tant per treballadors com pels clients o col·laboradors. També ens són útils les donacions en espècies i els voluntariats corporatius. Aquests últims són una manera de conèixer les realitats dels col·lectius que atenem.
La Magic Line és el nostre esdeveniment més significatiu, no pels diners que captem sinó perquè respon al que som.
De les campanyes que heu estat fent en aquests darrers anys, quina és la que destacaries?
Destacaria la Magic Line sense cap dubte. Una mobilització ciutadana en equips on se’ls convida a fer accions de captació abans de sortir a caminar. La Magic Line és la nostra targeta de presentació a la societat perquè és una activitat que té els nostres valors: no és competitiva, és inclusiva, adaptada, cooperativa, de ciutat… La Magic Line és el nostre esdeveniment més significatiu, no pels diners que captem sinó perquè respon al que som.
Com definires la resposta de la societat davant d’entitats com la vostra?
La gent ha respost molt bé, estem molt contents del nivell de participació de la societat, fins hi tot en èpoques de crisi. Que una activitat com la Magic Line passi a comptar amb 12.000 persones és una barbaritat o que aconseguim més de 600 voluntaris que ens ajudin és espectacular. Per tant, la resposta més que positiva. De totes maneres, hem de seguir avançant perquè la gent ens ha acompanyat molt bé però encara queden moltes coses per fer.
Entrevista: Laura Cugat / Sant Joan de Déu