Sant Joan de Déu Serveis Socials – València ha commemorat, l’1 de febrer, els 25 anys de la creació de l’alberg per a persones en situació de sense llar.
L’acte commemoratiu ha comptat amb la participació de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i Consellera d’Igualtat i Política Inclusiva, Mónica Oltra, la coordinadora general de l’Àrea de Desenvolupament Humà i Regidora Delegada de Serveis Socials de l’Ajuntament de València, Cònsol Castillo, i el sociòleg expert en sinhogarismo Albert Sales. Els ha acompanyat el superior de la comunitat i conseller provincial, Germà Benjamín Pamplona, i la directora del centre, Isabel Tortajada.
Aquest acte és el punt de partida de la campanya institucional que, sota el lema Fa 25 anys que ens mouen els fets que realment importen, té com a principal objectiu donar a conèixer el treball que Sant Joan de Déu ServeisSocials – València duu a terme a través dels seus programes orientats a l’atenció de persones en situació de sense llar o en processos d’immigració. I, a més, posar en valor els gestos solidaris del dia a dia, destacant fets duts a terme per la nostra comunitat: persones ateses, treballadors, voluntaris i germans. En aquests més de 25 anys d’atenció social, la missió Sant Joan de Déu Serveis Socials – València sempre ha estat acollir a les persones necessitades, respectant la seva dignitat, cuidant i promovent la seva qualitat de vida. La campanya vol contribuir a trencar els estigmes entorn d’aquestes persones.
Posteriorment, entre març i juny, es portaran a terme altres activitats i mostres, com les xerrades del projecte Escola Amiga en el mateix Centre del Carme, l’exposició Amb tu som molt més, la representació de l’obra de teatre inclusiu ‘Postales para un niño’ o la instal·lació ‘Casa Llar‘ sobre sensellarisme a càrrec de l’artista Raquel Rodrigo.
En la presentació, Mónica Oltra va reconèixer el treball realitzat per Sant Joan de Déu en aquests 25 anys amb les persones sense llar, subratllant especialment els conceptes de “acolliment, hospitalitat i inclusió” i va fer especial èmfasi en el model d’atenció. “Sant Joan de Déu atén als usuaris amb programes integrals que fan protagonistes a les persones del seu propi projecte vital, sense paternalisme, i aquest és el repte”, va declarar la vicepresidenta.
Isabel Tortajada va explicar que “els valors de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: Hospitalitat, Qualitat, Respecte, Responsabilitat i Espiritualitat han marcat i servit com a guia per desenvolupar un model d’atenció social que ens ha permès acompanyar a més de 22.080 persones, oferint-los la confiança i oportunitats que, quan et quedes al carrer, no ets capaç de veure. La inclusió social de les persones sense llar ha estat i és el nostre principal objectiu. Creiem amb fermesa que el carrer no ha de ser ni pot ser la llar de ningú“.
Des de que l’Orde Hospitalari va assumir la tasca d’atendre a les persones sense llar s’ha treballat per desenvolupar un model d’atenció integral que cobreixi les necessitats bàsiques de manutenció com a primera atenció d’urgència i que, a més, els ofereixi els recursos necessaris perquè puguin superar la situació d’exclusió en la que es troben.
El nostre interès per poder oferir una resposta específica, centrada en la persona, ens ofereix una dada reveladora si comparem la memòria de l’any 1992 i la de 2017. La diferència d’atencions disminueix de 2.218 a 416 persones. Aquest descens es deu al canvi de model d’atenció social al que ens estem referint. Fa 25 anys, s’oferia una estada màxima en l’alberg d’una setmana, sense amb prou feines intervenció social. Als tres mesos podien tornar, de manera que moltes persones que vivien al carrer coneixien i s’asseguraven les seves estades en diferents albergs d’Espanya. Aquest model el que produïa és la cronicitat de les persones, perquè la seva situació psicosocial no rebia una proposta d’intervenció.
La primera mesura que es va prendre per intervenir sobre aquesta itinerança, on les persones entraven i sortien sense cap tipus d’alternativa, va ser dividir les estades en places limitades i provisionals, de manera que a les persones que tenien plaça com a provisionals se’ls oferia una estada a més a llarg termini, on un treballador social elaborava un diagnòstic i un pla d’intervenció social.