Estefania Sanjuan Sanchís | Voluntària al Parc Sanitari SJD amb el programa Final de Vida i Soledat, impulsat per Fundació La Caixa
Des que l’Estefania Sanjuan Sanchís tenia cinc anys, tenia clar que volia ser metgessa de família, una professió que va dur a terme fins que li van diagnosticar Parkinson. “Després d’una intervenció d’elèctrodes al cervell se’m trenca la vida totalment, em donen la invalidesa absoluta i agafo una depressió”. És llavors quan decideix que la seva vida com a metgessa no acabaria i que s’havia de reinventar d’alguna manera. “Vaig fer el que sempre havia volgut i no havia pogut, fer un voluntariat”.
Es troben els dilluns a l’Espai del Mar de Castelldefels; són dos grups, en total trenta-dues persones que participen en l’activitat “Parlem de la vida. Vida plena”, on l’Estefania fa de voluntària. Comparteixen experiències i emocions del seu dia a dia, i ella fa una píndola sobre medicina. “Tenim gent que ho està passant molt malament, que ha fet dols o que pateix addiccions. Fem pinya, tenim un grup de WhatsApp i quan algú està ingressat o necessita qualsevol cosa ens organitzem per al que calgui”.
En el grup participen persones de totes les edats, encara que predomina gent gran, a partir dels seixanta. “Sobretot és gent del barri que se sent molt sola, que té problemes amb els fills i necessita un espai perquè els puguem ajudar”. És un espai on poder puguin expressar i parlar amb tranquil·litat sentint-se a gust.
Per a l’Estefania, l’experiència és fantàstica: “Tant de bo tothom pogués fer això! A mi m’ha tornat part de la vida, torno a sentir-me útil i no em sento sola”. Veu com la gent entra amb els seus problemes i surt somrient i volent tornar la setmana següent. “Em diuen la doctora Amor, jo abraço molt, faig petons a tothom. Em sento molt feliç”.