Cada any al novembre se celebra el dia mundial de les persones en situació de sense llar. I és un bon moment per parar-nos a analitzar aquesta realitat cada vegada més present en les nostres societats.
Més de 35.000 persones viuen a Espanya en situació de sense llar. Els factors que incideixen en el risc de les persones a sofrir exclusió social greu i exclusió residencial són de caràcter estructural, institucional, relacional i personal. I totes aquestes variables es combinen de formes molt diferents en cada cas. Així, cada persona és fruit d’un procés i una història única i irrepetible, i amb aquesta mirada personal ha de ser també acompanyada.
Encara que tradicionalment s’han considerat persones sense llar aquelles que viuen al carrer, els últims anys s’ha apostat per una definició de sensellarisme que contempla altres formes derivades de l’exclusió residencial que no tenen per què ser visibles al carrer: persones que viuen en equipaments per a persones sense llar o que resideixen en un habitatge insegur o inadequat.
Parlar de sensellarisme, en lloc de persones sense llar, és deixar de posar el focus i la responsabilitat en la persona i posar-lo en la problemàtica i en un sistema que exclou i deixa al marge a moltes persones.
Aquest plantejament més ampli implica algunes derivades. Per exemple, permet identificar i visibilitzar una realitat molt oculta i silenciada: la de les dones que pateixen sensellarisme. Sovint, el sensellarisme femení es viu més de portes cap a dins i està estretament relacionat amb la violència de gènere i situacions d’abús.
L’informe de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar que agrupa les entitats del sector, revela que l’11% dels acollits en instal·lacions té feina.
El dia mundial de les persones sense llar és un bon moment per prendre consciència sobre la complexitat d’aquests fenòmens, lluitar contra les causes que provoquen l’exclusió social i el sensellarisme, lluitar pels drets de totes les persones i escoltar les experiències de testimonis que ens parlen en primera persona d’aquesta realitat. Us animem a escoltar-los a la nostra web de batecsSJD.
A Sant Joan de Déu treballem, a través dels albergs, centres residencials i els pisos d’inclusió social, en programes solidaris que cobreixin les necessitats bàsiques de les persones que s’han quedat sense llar, i intervenim amb programes d’acompanyament social, formatius i d’inserció laboral, que potencien la recuperació de la plena autonomia. A més trenquem estigmes i acostem a la societat a aquests col·lectius a través d’eines de sensibilització i visites als centres amb empreses, escoles i persones col·laboradores.