"El sensellarisme té causes estructurals"

dilluns, 14 novembre, 2016

Experts en sensellarisme han exposat en una taula rodona organitzada per Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, les causes i conseqüències del fenomen a la ciutat de Barcelona.

El centre Arts Santa Mònica acull fins el 8 de gener l’exposició '60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?' amb la que es vol reflexionar sobre la violència no explícita que hi ha a la ciutat.

Paral·lelament a l’exposició es realitzen un seguit d’activitats per aprofundir en temes concrets. En aquest marc, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Barcelona ha organitzat una taula rodona enfocada en el sensellarisme sota el títol, 'Terra de ningú? Violència i exclusió residencial a la ciutat'.

El visionat del documental 'Mirades. Retrats sense sostre', que explica un projecte artístic-social amb persones en situació de sense llar i artistes de diverses disciplines, va servir de marc de referència per encetar una taula rodona amb experts en el tema: Joan Uribe, Director de Sant Joan de Déu, Serveis Socials Barcelona i professor associat a la Universitat de Barcelona; Amalia Bartolini, Treballadora social i membre de la junta directiva d'Assis; Albert Sales, Politòleg i Assessor de la Regidoria de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona; i Jordi Torres, Executiu de comptes, resident al Centre Residencial d'Inclusió Hort de la Vila.

L’Amalia Bartolini va centrar la seva exposició en dades estadístiques que mostren la situació de les persones sense llar, va fer èmfasi en el doble risc que pateixen les dones que pernocten al carrer i la necessitat d’afrontar l’aporofobia des de les institucions i considerar-la delicte d’odi, com ja ho són el racisme o la xenofòbia. Bartolini va assegurar que “amb voluntat política i participació social l’aporofobia es pot evitar”.

Tots els experts van coincidir que les causes del sensellarisme són estructurals, del sistema actual de precarietat laboral, d’accés a l’habitatge... però que tendim a culpabilitzar les persones que es troben sense llar.

En Jordi Torres amb la seva experiència personal, va evidenciar la possibilitat de quedar-se sense llar a la que qualsevol persona està exposada. De com tenint una vida estable pots anar patint situacions traumàtiques que et portin a la situació de sense llar.

L’Albert Sales va identificar els recursos actuals que treballen per fer front el sensellarisme i va deixar clar que són insuficients, ja que malgrat facin una bona feina en la reinserció sòcio-laboral de les persones, no poden aturar el degoteig constant de persones que queden en situació de sense llar degut a les qüestions estructurals mencionades.

Joan Uribe va recordar el perill que suposa normalitzar que hi hagi persones dormint al carrer, i va emfatitzar en que s’exclou aquestes persones perquè es considera que ja no són productives.

 

Fets que realment importen