Sant Joan de Déu aposta per democratitzar la solidaritat

dilluns, 20 novembre, 2017
Foto de l'Oriol Bota, director de l'Obra Social, Inma Merino, responsable de voluntariat i l'Eduardo Ribes, responsable de cooperació. Foto: localpres

El I Congrés de Solidaritat, celebrat del 17 al 19 de novembre a la Fira de Barcelona, ha estat un espai de reflexió que ha servit per fixar com a nous reptes de la institució, atendre les noves realitats de vulnerabilitat i facilitar que les persones ateses s’apoderin.

Més de 600 professionals, voluntaris, usuaris, col·laboradors i germans s‘han trobat aquest cap de setmana amb experts externs a la institució per definir les estratègies que ha se seguir Sant Joan de Déu en matèria de solidaritat. Les jornades s’han estructurat a partir de cinc eixos, sobre els quals gira l’activitat de la institució: dret a la llar, dret a l'ocupació, dret a la salut, dret a la participació i cooperació internacional. 

L'intercanvi amb altres entitats com Oxfam Intermón, Càritas, Metges sense Fronteres o Amics de la Gent Gran ha permés extreure conclusions extrapolables a tot el sector, proposant un model de solidaritat que faci extensiva l’atenció als nous col·lectius en risc d’exclusió i que aprofundeixi en la implicació de les persones ateses en els seus processos de recuperació. 

Durant els tres dies, s'ha generat un intens debat que ha permès aflorar reflexions clau com:

  • La desigualtat social genera desigualtats d’oportunitats, en tant que, per exemple, no podem pretendre que una persona que no té un plat a taula afronti amb tranquil·litat una entrevistes de treball.
  • La salut no és només una qüestió biològica sinó també una qüestió social, com ho demostra la diferència de l’esperança de vida entre diversos barris d’una mateixa ciutat.
  • El dret a un habitatge digne i assequible no permet posar-hi condicionants. Tothom, independentment del seu origen o classe, mereix un lloc on viure.
  • La participació dels usuaris ha d’estar al centre de l’atenció. Cal abandonar el paternalisme i facilitar que les persones ateses tinguin capacitat de decidir sobre les seves vides: Res sobre nosaltres sense nosaltres.

Davant d’aquestes realitats, Sant Joan de Déu es referma en el deure a cuidar l’altre, una aposta irrenunciable que ha estat a l’essència de la institució des de la seva fundació al segle XVI.

En aquesta línia, la doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona, Begoña Román, afirmava a la conferència inaugural que “la solidaritat no és confortable en una societat injusta, però no ens podem desmoralitzar, cal estar al costat de l’altre”, una crida a no acomodar-se i obrir els ulls a les noves situacions de vulnerabilitat que genera el sistema, tals com les persones refugiades, les famílies desnonades o els treballadors pobres. En aquesta idea d’estar al costat de l’altre també va aprofundir el professor de la Facultat d'Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), Oscar Martínez: “en l’atenció social hem de trencar amb el concepte de ‘els altres’ i el ‘nosaltres’”, apel·lant a comprendre la vulnerabilitat com una realitat que ens afecta a tots.

Així mateix, el director d’Oxfam Intermón Catalunya, Francesc Mateu, va advertir que “quan combatem la pobresa, combatem la pobresa de l’altre, però quan combatem la desigualtat, nosaltres formem part d’aquesta situació i ens implica”. Una responsabilitat que va reforçar l’activista Arcadi Oliveres: “hem de democratitzar el treball, fomentar la participació a la societat i recuperar la implicació a les empreses”. Una aposta per la transformació social des dels actes individuals i col·lectius que també sentenciava Román: “No hi ha solidaritat institucional, si no hi ha solidaritat personal; el compromís no pot ser eventual ni a estones. Ha de transformar les causes”.

Joan Benach, politòleg especialitzat en salut pública, afirmava que "la desigualtat en salut és la major epidèmia social perquè determinats grups socials pateixen problemes derivats de les seves causes", referint-se al gradient social de la salut i l'Albert Sales, politòleg i sociòleg assessor de l’Ajuntament de Barcelona, alertava de que "la precarietat laboral comporta una precarietat vital i la situació actual de crisi ha cronificat la situació de les persones 'descartades' de la societat". Per la seva banda, Dessirée Garcia, responsable del Programa de Formació i Inserció Sociolaboral de Càritas, concloïa: "Quan hi ha una entitat que intermitja entre les persones en risc d'exclusió i les empreses, el salari puja, les condicions laborals milloren i les empreses prenen major consciència social".

Els tallers i grups de treball entre els participants van permetre concretar estratègies per afrontar els nous reptes de manera coordinada entre els més de 20 centres de la institució a la Província de Aragón – San Rafael, que abasta el territori de Navarra, Aragó, Catalunya, País València, Illes Balears i Múrcia.

Diumenge vam gaudir d'una conferència amb en Joan Melé sobre la construcció ciutadana d'una societat més justa interpel·lant-nos sobre la nostra capacitat i urgència per provocar canvis i la importància de l'educació en valors. També vam intercanviar impressions amb tres interessants diàlegs a l'espai 'Fars per a la Solidaritat' amb l'Anna Pineda de Metges Sense Fronteres sobre la captació ètica de recursos, amb l'Albert Quiles de Amics de la Gent Gran sobre el voluntariat en la societat actual i amb la Mariona Puigdellívol d'Oxfam Intermón sobre la sensibilització com a eina de transformació. 

 

Fets que realment importen