El temps passa igual per a tothom i alhora de maneres molt diferents: hi ha persones que passen les 24 hores del dia vivint situacions de molta vulnerabilitat. Conèixer les realitats i el dia a dia d’altres persones engega el motor imparable de l’empatia: la societat arriba lluny quan s’acosta a cada història. Per això, passem 24 hores amb residents, voluntariat i professionals de SJD Serveis Socials. Visitem Hort de la Vila, un dels dos centres residencials de l’entitat que acull prop de 90 persones que viuen en situació de sense llar. Aquí no només es garanteixen les necessitats bàsiques de la persona, sinó que es posa el focus en els residents i és des d’ells mateixos, des d’on se’ls acompanya. Ens apropem al dia a dia de totes aquestes persones que saben molt bé com és viure i conviure en situacions de vida d’alta vulnerabilitat.
Amb una abraçada i molta emoció el José s’acomiada dels seus companys. Posen així punt i final a un cap de setmana de convivència a Sant Antoni de Vilamajor que els ha permès gaudir de la natura i la companyia amb altres participants dels diferents programes d’habitatge. dos dies on persones ateses per SJdSS, professionals i voluntariat conviuen fora del seu entorn habitual. Són les colònies del programa Llars de Sant Joan de déu Serveis Socials i tenen com a finalitat facilitar “un moment de ‘vacances’ als residents i exresidents del programa a través d’uns dies distesos on aquestes persones ho passin el millor possible”, explica Jérôme roger, educador social de SJD SS i un dels organitzadors de la sortida de cap de setmana.
Dies de respir
Les vacances tenen un efecte positiu sobre el benestar de les perso- nes: passar uns dies fora de la realitat quotidiana els genera beneficis com la reducció de l’estrès. Hi troben la possibilitat de trencar la seva rutina i tenir altres visions de la vida, recuperar energia i de vegades trobar solucions senzilles a problemes que abans semblaven irreso- lubles. En Jérôme està convençut que marxar uns dies “els permet consolidar els vincles entre companys o persones que ho han passat igual de malament. Les colònies fomenten situacions improbables i oportunitats per conèixer els altres participants en un context diferent. És una oportunitat per conèixer gent nova, riure i passar el temps fent coses noves i agradables”.
És el cas del José, que paticipa en el programa Llars, un dels vuit programes que ha posat en marxa SJD SS. Ell, que és una persona afable i molt comunicativa, valora que “aquests dies van molt bé perquè veus que tothom està feliç i tu també. I són uns dies en què tot es veu diferent i els vius amb il·lusió”.
El moment de tornar a començar
D’aquí a unes hores el José serà a casa seva. Té 69 anys i ara viu a un pis del programa Llars amb dues persones més. En fa 7 que ho va perdre tot, també la seva llar. Un camí difícil que mai hagués imaginat que hauria de viure. En José treballava com a conductor d’autobús i tenia una vida estable, però un divorci complicat i la pèrdua de la seva feina el van abocar a una situació cada cop més precària i finalment es va trobar sense un lloc on viure.
Amb el suport de SJdSS ha aconseguit tornar a començar i fer un camí nou. L’habitatge del programa Llars li ha proporcionat estabilitat fins que recuperi la seva autonomia i trobi una sortida a la seva situació. Abans, però, en José va estar vivint al centre residencial Hort de la Vila. d’aquella època i malgrat la situació, en guarda molt bon record per l’ajuda que va rebre. “A SJD em van respectar i cuidar en tot moment i em van ensenyar a demanar ajuda i a veure que sempre pots tornar a començar si t’ajuden a fer-ho”.
Els instants quotidians
Quan la persona ja ha assolit els objectius fixats en el seu camí però encara requereix de suport per estabilitzar el procés de millora, es posen en marxa altres recursos de l’entitat per continuar el camí. Ho fan, per exemple, amb el programa Llars, en el que participa en José. “Una llar és on tots ens desenvolupem com a persones, on podem relacionar-nos amb els amics i familiars, i és quan, les petites coses cobren sentit: fer un cafè quan ens ve de gust, comprar, cuinar… Aquests petits gestos quotidians són possibles quan es té una llar. tenir una llar és viure dignament en el teu propi entorn. és la base per refer-se i recuperar-se, trobar l’estabilitat i la seguretat que tots necessitem”. La Charo Sillero és la responsable del centre residencial Hort de la Vila. Porta 5 anys gestionant l’equipament, coordina els treballadors i educadors socials i és ella qui valora les arribades i les sortides de tots els usuaris del centre.“La nostra feina és estar al costat de les persones en situació de vulnerabilitat i d’exclusió en tot moment i el temps que sigui necessari”. Les persones que hi viuen són majoritàriament homes d’entre 45 i 70 anys. “Nosaltres partim de la base que tothom té capacitats i habilitats i que recuperar l’autonomia plena és possible”. SJD SS fa un seguiment personalitzat de tots i cadascun dels residents, que aborda totes les àrees imprescindibles per aconseguir-ho: des d’un treball emocional a un de formació professional, on els residents poden aprendre o desenvolupar diferents tasques com informàtica, lectura o costura.
Temps d’incertesa i superació: quan l’acollida ho és tot
Sens dubte un dels moments més complicats de les persones que entren noves al centre és l’acollida, el primer contacte. Aquest moment genera molta incertesa i les persones noves ho viuen amb por i inseguretat. Venen de viure experiències molt difícils i doloroses, i alguns arriben directament del carrer. És per això que les persones que estan a la recepció han de tenir una sensibilitat extrema a l’hora de dur a terme aquesta primera acollida. És el cas del Marc Camprodon, ell és integrador social, que treballa al centre residencial Hort de la Vila des de 2011. “Les persones arriben molt nervioses, vulnerables, sovint desorientades i sobretot cansades. Moltes vegades, tenen necessitat de poder treure tot el que porten dins i ho fan només entrar. Hem de ser comprensibles i atents, acompanyar la persona en aquest procés i que ens vegi com a iguals. nosaltres només som frontisses que fem que la porta s’obri amb suavitat”. Un cop s’ha fet la primera acollida, comença un procés d’adaptació, en alguns casos és més complicada i en d’altres és més fàcil i ràpida. És el cas de l’Ángela. La coneixem mentre dina al menjador del centre, un espai important perquè és un dels cors d’Hort de la Vila, que en Marc també coordina i que, assegura, “ens serveix per establir diàlegs on la persona explica coses de la seva vida i experiències o records. També podem detectar mancances o problemes amb l’alimentació, la higiene… Realment és un espai on es poden establir molts bons vincles”.
Temps per desconnectar: més enllà d’un lloc on viure
Reconstruir la vida passa també per fer activitats que ajudin a desconnectar. “que les persones ateses participin en activitats els fa sortir de la rutina diària, que és bastant complicada, i fa que comparteixin moments amb els residents i voluntaris. normalitzes una situació”, segons ens explica Imanol Cordero, voluntari d’Hort de la Vila des de fa 1 any. L’Imanol dinamitza els espais lúdics d’Hort de la Vila, per exemple: jocs de taula, als cafès tertúlia, al ping-pong i molt especialment la petanca. Tots els seus companys coinci- deixen a dir que l’Imanol és un dinamitzador nat. Amb ell parlem sobre què l’ha dut a fer voluntariat i què n’extreu de tot aquest any fent aquesta tasca. “crec que puc aportar alguna cosa a la vida dels altres i a la societat. Tu tens la sort de poder gaudir d’una vida correcta: una famí- lia, un lloc on dormir… és veure com podem ajudar aquestes persones. Quan coneixes les persones que viuen aquí, canvia totalment la percepció que tenies sobre els persones sense llar”.
Estones de reflexió: les nits a hort de la vila
Són les 20:30 h, al menjador es reuneixen els residents de nou i l’Ángela comença a sopar. Aquesta hora, el ritme i fins i tot el soroll són més lents i pausats que al torn del migdia. “La nit té un component inevitable que ens convida a fer balanç de com ha anat el dia i sovint podem comentar i compartir inquietuds” ens explica el Joel Badia, integrador social d’Hort de la Vila des de fa 1 any.
El Joel està a la recepció durant el torn de nit. Amb ell parlem de la seva feina i de com són les nits en un centre com aquest. Ens explica que les nits a Hort de la Vila sempre són una sorpresa. I és que poden ser un degoteig constant de persones que es dirigeixen a la recepció perquè necessiten parlar o no poden conciliar el son; o poden ser nits silencioses i molt tranquil·les on ell aprofita per fer tasques més invisibles a primera vista, com organitzar magatzems o donacions. Hi ha nits on la música també n’és la protagonista i són petits grans moments que fan que els usuaris puguin connectar també amb les seves emocions. Una de les activitats que ha impulsat el Joel és el taller de músics d’Hort de la Vila, on es va crear el grup musical The Notas i on l’Ángela hi ha participat cosint part de l’attrezzo. “Aquestes activitats són una forma d’intervenció social molt més pròxima en què es poden treballar des d’habilitats socials i cognitives fins a la cohesió de grup, d’una manera molt més distesa”.
Ens acomiadem de l’Ángela amb el seu somriure d’orella a orella mentre puja escales amunt cap a la seva habitació. Son les 11 de la nit i abans que s’apaguin els llums li desitgem molta sort per al camí que és a punt de començar. Passada la mitjanit, en Joel prepara el menjador per l’esmorzar de l’endemà i ens explica que el que més li agrada de la seva feina és “poder compartir històries de vida amb persones de moltes cultures, tradicions i realitats diferents. Això fa que la visió que tenim sobre la nostra realitat es trenqui i ens permeti veure que tenim encara molts estigmes per trencar com a societat”. En Joel parla de la seva feina amb molta satisfacció, i quan li preguntem com ha arribat fins aquí ens explica que sovint recorda un professor que li deia: “busca una professió que, quan arribi l’hora d’anar a dormir, et permeti descansar pensant que has fet el possible per fer del món un lloc una mica millor”.
Quan en Joel s’acomiada, pensem que potser sí, que un món més just i solidari és possible. Però això vol dir molt més que tenir una llar on viure. Sota un sostre, el dia a dia de les persones, el seu temps, ha d’estar ple de possibilitats: d’instants de poder fer un cafè i d’altres gestos quotidians, d’estones de reflexió, de temps per desconnectar i passar-ho bé, de dies de vacances i inevitablement, també de temps d’incertesa. Però, sempre, el temps també ha d’estar ple d’oportunitats per tornar a començar. Un sostre és el primer pas per fer que les persones puguin construir la seva vida. I és des d’aquí on podem començar a cuidar i, fent-ho, construir una societat millor.
Aquest contingut forma part de la Memòria 2019 de Sant Joan de Déu.