Txell Esteve | Responsable de comunicació de l'Obra Social SJD i coordinadora de Trenca La Soledat
Si tanquéssim els ulls i intentéssim imaginar la forma o el so de la soledat no desitjada, segurament seria el silenci absolut. Un buit. Una foscor que fa mal. Per això, la imatge gràfica que encapçala la Setmana contra la soledat no desitjada que impulsem des de l’Obra Social de Sant Joan de Déu del 14 al 20 d’octubre, deixa sense alè i sense resposta.
Es tracta d’una proposta creativa, senzilla i contundent que s’atura en els moments de vida més crus, els que formen la cara B de la vida; la menys amable, la que ningú vol veure, però que tothom sap que hi és. Tots hem patit o patirem alguna pèrdua important a la nostra vida; trencarem algun vincle; tindrem por d’uns resultats mèdics o perdrem la feina. Situacions com aquestes poden fer que se’ns instal·li una tempesta a dins, que sigui molt més feixuga d’escampar sense algú amb qui compartir-la. La campanya va d’això: de la importància de tenir a la vora una xarxa que ens sosté en els bons i mals moments que estem evocats a viure.
En aquesta Setmana contra la soledat no desitjada hem fet molts canvis, i un d’ells és posar la problemàtica al centre i convertir-la en una bufetada que travessa l’ànima. Tant de bo l’impacte de la campanya ens despertés a tots d’una manera immediata, perquè deixa molt clar un fet que sovint oblidem. La soledat no ens és aliena en cap sentit: tots som susceptibles a patir-la, però també en som agents trencadors.
Per això, una campanya així ni podíem ni volíem fer-la sols, seria un contrasentit. I aquest és l’altre gran pas endavant que hem fet en aquesta edició. Hi hem sumat diverses entitats socials que també tenen en el seu ADN abordar aquesta soledat, i que ho fan en molts dels seus projectes i recursos. Tenim la sort de caminar amb la Fundació i Ajuda per l’esperança; Creu Roja i Fundació Marianao. I comptem amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, entre altres accions, formant part de la construcció conjunta del Pacte de Ciutat contra la Soledat No Desitjada.
Les dades també ens deixen desalenats. Avui, més de 30 milions de persones a Europa se senten soles; una de cada quatre persones sent soledat, i encara que associem aquest sentiment a la gent gran, cada vegada més persones d’edats diverses se senten soles. Carl Jung, psiquiatre i filòsof, deia que la soledat no arriba per no tenir persones al teu voltant, sinó que la sentim quan perdem la capacitat i la voluntat de compartir el què ens passa. És a dir, podem estar envoltats de gent i sentir-nos tremendament sols. I aquesta és, des de el meu punt de vista, la part més cruel i devastadora que amaga la soledat no desitjada.
Novament, parlar i perdre la por de dir que ens sentim sols és el primer pas per sortir d’aquesta situació. I és que la soledat ens fa mal, però també ens fa vergonya. Per això, sensibilitzar i trencar tabús també és un dels cors d’aquesta campanya. Si, a més, posem l’atenció en totes aquelles persones que viuen situacions de fragilitat, com ara tots els col·lectius de persones que atenem a Sant Joan de Déu, veiem que soledat i vulnerabilitat es retroalimenten i fan que el túnel de sortida sigui encara més llarg.
Per això, volem portar aquesta campanya als centres educatius, a les empreses, entitats i institucions. I per què no? Volem anar més enllà i situar-la al carrer, que és on hi ha el pols de la vida quotidiana i on es dona la dualitat del món que gira frenètic i la soledat de moltes persones que criden en silenci que no volen sentir-se soles.
Del 14 al 20 d’octubre celebrarem aquesta setmana contra la soledat no desitjada, esperant i convidant tothom a mobilitzar-se per participar de totes les accions i activitats que proposem. Aquesta serà una setmana per remoure i fer visible aquesta realitat que ens deixa sense alè, però també ha de ser l’oportunitat per recuperar aquesta alenada d’aire fresc! Hem farcit de llum, de tendresa i d’energia diverses propostes i materials que ens fan recuperar l’esperança. Com diu un dels nens protagonistes de la campanya, ‘a una persona que està sola jo li diria que puc jugar amb ella’. I és que potser no sabem parlar de soledat, però des de ben petits sabem com trencar-la i aquesta és l’esperança que ens deixa la campanya.
A Sant Joan de Déu ens agrada pensar que és possible un món on tothom trobi un refugi en una abraçada, un somriure, una carícia o un ‘com estàs’. Això és perquè, d’alguna manera, tots i totes podem ser un refugi per l’altre, i en moltes persones que ens envolten hi podem trobar un refugi per l’ànima que ens ajudi a sentir-nos menys sols.
Ajuda’ns a trencar la soledat no desitjada a TrencaLaSoledat.org
Aquest article s’ha publicat a Social.cat el 4 d’octubre de 2024