Begoña Román, Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona, planteja algunes línies vermelles en l’àmbit de la solidaritat, moltes històriques.
En primer lloc, una solidaritat assistencialista, basada en un model de beneficència on es fa “tot per al pobre, però sense el pobre”, sense tenir en compte els seus contextos.
La segona seria una solidaritat merament emotiva, sense reflexió ni avaluació de les conseqüències i merament econòmica pels quals poden, com si fos un article de luxe. La tercera línia vermella seria la solidaritat del divertiment, que aprofita unes causes per organitzar esdeveniments però que no canvia les estructures reals.
I finalment, la quarta línia vermella seria la de la solidaritat estètica, on jo em sento bé i m’agrada fer-ho, però quan no m’agradi deixo de fer-ho.
SEGUEIX-NOS A LES NOSTRES XARXES