Til·lers és un centre especialitzat en el tractament, la rehabilitació i la reinserció de menors i joves que pateixen problemes de salut mental i addiccions i que estan complint alguna mesura judicial.
Maria Ribas | Coordinadora de la Unitat Terapèutica del Centre Educatiu Els Til·lers
Quina atenció es dóna als menors en aquest centre?
Per una banda, a Til·lers fem teràpies integrals amb una vessant psicoeducativa portada a terme per educadors i integradors socials que organitzen el dia a dia dels menors. D’altra banda, hi ha un equip clínic format per psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials i personal d’infermeria que treballen la part més patològica de cada un dels joves interns. Per últim, hi ha un treball important amb les famílies dels joves i també a nivell comunitari, ja que ens interessa molt que hi hagi una reinserció i que no experimentin cap tipus de recaiguda.
Hi ha factors comuns en les històries dels menors que hagin incidit en la seva conducta?
Tots ells han tingut vides molt complicades, on s’hi han anat sumant diferents factors de risc i, finalment, han provocat que s’hagi desenvolupat una conducta transgressora greu. Alguns d’ells han patit ruptures familiars o pèrdues dels familiars més propers, d’altres han estat en situacions de risc i han patit abusos de molts tipus, tant maltractament psicològic com físic o, fins i tot, abusos sexuals. Tots aquests factors s’han anat sumant fins que, arribada l’adolescència, que és un moment de la vida especialment complicat i crític, s’ha produït una ruptura a nivell social que ha acabat amb conductes molt greus i dures tant per al menor com per a la seva família.
Quin tipus de delictes poden haver comès els joves que estan a Til·lers?
Encara que la tipologia de delictes pot ser diversa, sempre són greus, ja que, si no, els joves es trobarien fora del Centre, vivint a la comunitat i seguint programes de llibertat vigilada. Els delictes comesos poden ser, entre d’altres, intents d’homicidi, violència filio-parental o robatoris amb força, que suposen el percentatge de casos més elevat.
“Hi ha un treball important amb les famílies dels joves i també a nivell comunitari, ja que ens interessa molt que hi hagi una reinserció”
Creus que aquests tipus de conductes es podrien prevenir?
Nosaltres hem identificat els factors de risc que poden portar a una conducta violenta durant l’adolescència, per tant, es podria fer molta feina de prevenció. Tant a nivell de donar suport a les famílies que tenen dificultats, com donant suport a les escoles per detectar casos de nens amb problemàtiques que a vegades no estan del tot definides. D’altra banda, calen equips més comunitaris que actuïn davant de joves que poden estar a l’aire lliure consumint tòxics i que poden arribar a patir una addicció. En un percentatge molt elevat, és el mateix consum el que ha desencadenat la malaltia mental més severa. Al Centre, aproximadament un 60 o 70% dels joves que atenem presenten consum de tòxics.
Quin és el màxim d’edat d’aquests joves?
Els joves poden estar dins el sistema judicial de menors fins als 23 anys. A partir d’aquesta edat, han d’anar a centres penitenciaris d’adults. A banda d’això, quan un jove finalitza el seu internament a Til·lers, des d’aquí podem continuar fent molta feina, com ara establir un seguiment comunitari o proporcionar ajudes a nivell social. Tots els joves, quan acaben un internament en un centre educatiu, tenen un delegat d’atenció al menor que fa un seguiment durant un temps.
El fet que Til·lers formi part de Sant Joan de Déu el diferencia dels altres centres?
Hi ha una filosofia general de Sant Joan de Déu basada en valors com la solidaritat, l’hospitalitat, el respecte i, sobretot, un tracte molt humà i molt digne que marca la feina que fem tots els treballadors i que, a més, ens dóna molta força. Personalment, considero que si no tinguéssim presents aquests valors, ens resultaria molt difícil treballar aquí perquè la problemàtica que presenten aquests nois és molt dura i complexa i de vegades ens impacta molt a nivell emocional.
“Quan un jove finalitza el seu internament a Til·lers, des d’aquí podem continuar fent molta feina, com ara establir un seguiment comunitari o proporcionar ajudes a nivell social”
Quin tracte teniu amb les famílies dels joves?
Tenim molt en compte les famílies perquè són un puntal molt important per a aquests joves. Una de les intervencions que fem és que la família pugui fer un relat de la vida de l’adolescent, fins i tot mitjançant fotografies, de manera que pugui recuperar aquell nen que sovint sent que ha perdut quan ha arribat a l’adolescència.Una de les nostres tasques és la de preguntar-nos com actuar amb aquests pares. De vegades hi ha famílies que fins i tot han estat negligents o han maltractat els seus fills, no perquè no se’ls estimin, sinó perquè no ho saben fer d’una altra manera.Per tant, no només hem de fer unes teràpies molt individualitzades i ajustades al jove, sinó també una mirada més àmplia per poder-nos acostar a realitats dures a nivell familiar.
I quan surten del centre, què passa amb aquests joves?
La majoria de nois refan la seva vida, però també hi ha un percentatge de joves que acaben en un centre penitenciari i no ho podem evitar. El fet que Sant Joan de Déu també tingui centres en l’àmbit penitenciari ens permet millorar la coordinació i donar una millor atenció als usuaris. Des del Centre, mantenim el contacte amb molts dels joves una vegada surten d’aquí i veiem com van refent la seva vida. Sempre intentem vincular-los a centres de salut mental i a activitats formatives i laborals. Per això, també necessitem que la comunitat els aculli i que no s’espanti per les conductes transgressores que hagin pogut tenir.