En Fulgencio, de 61 anys, és usuari del Centre de Dia de la Fundación Jesús Abandonado i resideix a l’alberg d’aquesta entitat murciana. Actualment, la Fundación Jesús Abandonado atent anualment a 14.000 persones en risc d’exclusió social amb l’objectiu d’aconseguir la seva plena recuperació i que puguin desenvolupar una vida independent.
Fulgencio | Usuari de Centre de Dia i resident a l'alberg de la Fundación Jesús Abandonado
Què és el que t’ha portat a aquesta situació?
Jo sempre havia treballat, vaig estar 14 anys a la marina de l’exèrcit i més endavant vaig ser empresari. En un inici treballava en el món dels llibres i fins i tot vaig crear el meu propi negoci. Un temps després, com que això no va funcionar vaig dedicar-me a la cuina. En definitiva, sempre havia tingut molta autonomia i fins i tot havia ocupat càrrecs rellevants en algunes empreses, la qual cosa em permetia tenir un nivell de vida alt. Amb l’inici de la crisi la meva situació es va complicar i va ser llavors quan, de manera temporal, vaig acudir uns dies a l’alberg. Més endavant, vaig tenir problemes greus de salut que han fet que actualment no pugui treballar, i des de fa un any estic residint a l’alberg. Estic seguint un tractament mèdic i fent el tràmit per sol·licitar la invalidesa, ja que els problemes de salut m’impedeixen buscar feina.
Com és el teu dia a dia ara?
Ara la meva vida és molt monòtona. Em costa molt assumir que no puc treballar i les visites al metge formen part de la meva quotidianitat. Al matí sortim de l’alberg i un bus ens porta fins al centre de dia, que està obert des de les 9 del matí. Habitualment venim aquí just a l’hora que obren i hi esmorzem. Cadascú fa el que més li agrada, ja sigui llegir els diaris, mirar la televisió o fer alguna partida al dòmino i els escacs. També tenim temps per fer algunes gestions com, per exemple, demanar cita al metge, per la qual cosa tenim l’ajuda dels professionals del centre, que sempre és molt útil. Després de dinar podem sortir a donar un volt i, més tard, passem la tarda dins el centre fins l’hora de sopar. En el meu cas, com que segueixo una dieta especial per motius mèdics, sopo a l’alberg enlloc de fer-ho en el centre.
“Crec que tots els que estem al centre venim d’una solitud molt gran, tot i que sigui per motius diferents. Per això quan estem aquí valorem tant el fet de tenir persones al voltant disposades a escoltar-nos”
En treus alguna cosa positiva?
Tant l’alberg com el centre de dia ens dónen vida a la gent que estem en una situació difícil. Aquí pots llegir, prendre un cafè, relacionar-te amb la gent. Per exemple, jo he après a relacionar-me amb gent molt diferent a mi. També és positiu perquè sempre tens algú disposat a escoltar-te i ningú m’ha fet mai mala cara per res. Des del meu punt de vista, tots els que estem vivint en el centre arrosseguem certa solitud degut als problemes amb què ens hem trobat abans de començar a viure a l’alberg, i per això una vegada som aquí valorem molt el fet de trobar sempre el somriure d’algú que vol escoltar-te i a qui li puguis explicar qualsevol cosa. Més enllà de les coses materials com ara que et proporcionin un llit o menjar, que evidentment són coses més necessàries, el més important és la gent. He conegut gent meravellosa i he après molt d’ells. Tothom és important aquí, la cuinera, la treballadora social, els voluntaris o qualsevol altra persona que m’ha escoltat i donat suport.
Què és el que et faria més il·lusió?
M’agradaria poder deixar el llibre de poesia que estic escrivint, ‘Poemas y cuentos desde mi intimidad’, per al meu fill, perquè crec que és l’única cosa que li puc deixar i probablement la més íntima. Tinc una relació especial amb ell, encara que m’agradaria tenir més contacte del que tenim. No sé si és un error, però no li he explicat que estic vivint a l’alberg ni tampoc li he parlat dels meus problemes de salut. Ell té la seva pròpia vida i no vull causar-li preocupacions.
Què diries a algú que té un nivell alt de vida i que creu que mai tindrà problemes?
Les persones hem de ser conscients que al llarg de la vida les condicions poden canviar. Personalment mai he tingut problemes d’addicions però hauria d’haver estat conscient que la meva situació de benestar podia canviar en algun moment. Tothom és susceptible de perdre-ho tot.
La Fundació Jesús Abandonado és un centre participat per l’Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu a la regió de Múrcia que té com a missió l’atenció de les persones en situació d’exclusió social.
En Fulgencio és un dels protagonistes del més de 300 testimonis del programa de sensibilització 365batecs.